Una magnífica llei a l'aire

No he pogut conèixer directament, encara, la llei que aprovà el nostre Parlament sobre els drets essencials dels desemparats de la nostra nació. Per les ressonàncies, sé que és la primera i la millor de l'Estat espanyol. N'estic molt content, però em trob com un nàufrag que sent el motor d'un avió a l'aire. El primer problema per donar compliment a aquesta llei és la manca absoluta d'estructura social pública. Més del noranta per cent dels punts d'atenció als exclosos i necessitats és en mans d'institucions privades, la majoria de les quals tocades d'església.

A aquesta llei li passa com a aquell que promet anar a Lluc amb l'ase del rector. Ara, el Govern haurà de comprar o llogar l'ase. No serà fàcil. El rector és molt estrany i té aquest animalet gelós. Amb ell fa la propaganda per la creueta a la declaració de la renda. Amb aquest ase, s'ho fa perdonar tot, àdhuc la seva pederàstia. Per afegitó, els salvadors dels pobres som molt envejosos. Ens importa més el nostre bon nom que la solució del problema. Hi ha molta ronya per gratar perquè el vicari també té una somera; els frares, un mul i les monges, una mula. Mentre els executors de la llei intentin posar ordre dins aquest guirigall, l'ase haurà mort de rialles.