Els albercocs ens recorden la pròxima arribada de l'estiu. Són una fruita saborosa i molt saludable i en aquesta època maduren a les totes. Dins la mateixa espècie botànica n'hi ha moltes varietats i algunes són males de trobar o ja han desaparegut del tot. L'albercoc bord capona, de pell blanca i de popa molt sucosa i gustosa, n'és un. Però també existia el bord crespí, de popa forteta, que tardava a madurar, tot el contrari del moscatell, conegut també com a albercoc sucrer, que sol ser petit, de color groguet blanquinós i que encara té la fama -ben guanyada- de ser molt bo.
DE VARIETAT CIGALA. De per Manacor és la varietat cigala, abundosa i dolenta, de pinyol agre, que també madura molt prest. Segons el diccionari Alcover-Moll, se'n diu cigala perquè provenia de Son Cigala. A la zona de Porreres, una de les àrees productores d'albercoc més importants de l'illa, encara s'hi poden trobar els de domàs blanc, petits i molt sucosos, de pell molt blanquinosa, i els de domàs vermell, semblants de gust però de pell vermella i fina i que fan fils al capoll, tot i que no és gaire bo. Tots aquests que hem citat quasi no presenten acidesa.
NO SIES ALBERCOC! Perquè ara convendrà provar l'albercoc de galta roja, gros, amb una banda vermella i l'altra blanquinosa. És un dels més fins del mercat, que maduren a finals de juny i juliol, ja entrats dins l'estiu, i que possiblement són els reis de la qualitat d'aquesta fruita. S'han documentat també els de la gran casta, grossos i bons, d'en Caparró, d'en Pila, d'en Pua, d'en Violeta, tots ells sembla que de la zona de Campanet. Els albercocs més primerencs solen ser de pinyol agre i, en canvi, els de la varietat de pinyol de sucre, documentats a Vilafranca de Bonany, són petits, de pell un poc aspra, però la popa és molt saborosa i maduren pel juliol. En aquest cas, el pinyol també es pot menjar.
SANT ANTONI DELS ALBERCOCS. La setmana ja és albercoquera, perquè avui celebram Sant Antoni dels Albercocs, utilíssim per a trobar objectes perduts. Durant els dies de la setmana que entrarà, estaven al seu punt els albercocs de Sant Joan i els taronjals. També existeixen albercocs de poca qualitat, com el vermell, mitjancer, molt pelut i dolent, que només mengen els animals. L'albercoc, menjat en fresc, té un valor calòric baix i és ric en elements minerals. Quan n'hi ha de més, cosa que succeirà enguany, que és de bona collita, es poden empotar al bany maria, o se'n poden fer sucs i conserves en almívar. Una recomanació d'aquest temps és fer-ne les famoses coques pageses, amb albercoc tallat, clar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.