Europa i l'enciclopèdia de l'Holocaust

Un bon grup d'investigadors americans van decidir, fa més d'una dècada, aplegar tota la informació disponible sobre els camps de concentració nazis. El projecte, que ara està a punt de sortir en el seu primer volum, es concretava en una Enciclopèdia de l'Holocaust, la qual hauria d'enumerar tots els camps i les seves característiques. Abans d'embolicar-se en la tasca, aquests experts relacionats amb el Museu Commemoratiu de l'Holocaust calculaven que haurien de treballar sobre una xifra total que es mouria entre els 5.000 i els 7.000 camps de concentració i guetos: el resultat final, però, ha estat una realitat que s'aproxima més als 20.000 camps, una xifra que haurà de canviar tota la perspectiva que tenim sobre la carnisseria nazi.

Ja no es tracta de centrar-se en els camps més tristament cèlebres (Auschwitz i Dachau, Buchenwald i Bergen-Belsen...), sinó d'adonar-se que hi havia una voluntat d'extermini que va ensenyorir-se de gairebé tots els territoris dels països europeus, en una mesura que només ara podem arribar a ponderar en tota la seva magnitud. Cada un dels grans camps tenia tota una constel·lació de satèl·lits, en algun cas s'han arribat a quantificar 900 subcamps entorn de cada un de les 23 més grans factories de mort. Hi havia, a més, camps ‘temàtics', encarregats de perpetrar la brutalitat al seu propi estil: camps d'experimentació amb dones embarassades; camps on s'adoctrinava a la força estrangers amb suposades característiques racials àries; camps on els adolescents rebels alemanys eren enviats per purificar-los els gusts musicals (on se'ls induïa l'odi pel jazz, etc...).

Els investigadors -després d'adonar-se de les ramificacions, les infraestructures i les vastes coordinacions existents entre tot aquest gegantí entramat encarregat de perpetrar l'assassinat de masses més gran de la història- han afirmat que no hi ha res tant absurd com apel·lar a una suposada ‘banalitat del mal' a l'hora d'avaluar l'Holocaust. En cap cas no és possible dir que era una ‘aberració' perpetrada per uns bojos matussers: l'omnipresència dels camps i la seva activitat ordenada, sincrònica i amb escasses errades fa que no puguem parlar de ‘banalitat' sinó més aviat de ciència, tècnica i filosofia de l'extermini, talment va saber-la reflectir  la novel·la Les benignes, de Jonathan Littell: juristes, filòlegs, geòlegs, antropòlegs i buròcrates eficaços van participar activament en el crim, a més de persones civils de molts països, uns 200.000 no alemanys.

El resultat dels investigadors, a més, posa sobre la taula que difícilment pot sostenir-se la idea que afirma que la població civil desconeixia l'existència i les activitats dels camps: una quantitat tan enorme i tan difosa no fa versemblant la imatge d'una població ignorant de la brutalitat. Com ha dit un dels responsables d'aquesta Enciclopèdia: "Amb aquest projecte ens hem adonat que tot Europa era un únic camp de concentració".