Eleccions europees: una síntesi

El PP ha guanyat les eleccions europees, cosa que ja sabíem que passaria. A l'àmbit estatal ha pujat 1,02 punts. Ben poca cosa. S'esperaven fer 25 diputats i, fins i tot, algun més, tal com va assegurar per televisió una persona d'aquest partit abans d'obrir les urnes. Però, s'han quedat amb 23. O sigui que Rajoy no ha sabut capitalitzar la caiguda del PSOE, de 4,95 punts. És a dir, no ha sabut guanyar de manera clara, com hauria pogut, i aprofitar l'oportunitat. És clar que a ell, sobretot, li interessava no perdre, per consolidar el lideratge en el seu partit. Per això, la conclusió més clara d'aquestes eleccions és que Zapatero ha perdut. I allò que ha quedat més demostrat és que Rajoy no és una alternativa, capaç, per ell tot sol, d'aconseguir una majoria. Necessita de Zapatero i dels seus errors.

Cosa que ve a confirmar una vegada més la teoria que les eleccions, generalment, no les guanya l'opisició, sinó que les perd el govern de torn. Vaig escoltar les explicacions d'alguns capgrossos socialistes. Deien que estaven contents, perquè eren els socialistes que havien perdut menys de tot Europa. Ja veuen, qui no es consola és perquè no vol. Ara bé, esperarem a veure si ZP és capaç de redreçar la situació, cosa no impossible, però sí difícil, ja que als governants els costa més rectificar que a la resta dels mortals. Encara no he aconseguit entendre ben bé el perquè, d'aquesta tossuderia. A les illes s'ha confirmat allò que ja se sabia, i que molts no volen veure: que sortir sovint als mitjans de comunicació i ser una persona coneguda no és cap garantia que et votin. Ho ha tornat a demostrar na Rosa Estaràs.

Abans, fa dos anys, amb la diferència de coneixement que hi havia entre ella i na Francina Armengol, havia d'arrasar el Consell Insular. Com saben, no tragué la majoria absoluta. I en aquells temps, l'objectiu del PP era eliminar UM. No ho aconseguí. Encara record les declaracions dels seus fans durant l'anterior campanya. Però, bé, no recercaré a l'hemeroteca. Crec que no fa falta. A més, na Rosa Estaràs compta amb virtuts, com ara la seva energia, constància i capacitat de lluita. Per això, crec que serà una molt millor diputada europea que cap d'oposició a les illes. Tal com ja han analitzat prou mitjans, l'aposta d'Estaràs com a cartell sembla ser que va suposar una pèrdua de vots. Ara bé, s'ha de comptar que aquest nombre no va influir gens en el resultat global. Ja se sap, les illes només som una gota de la mar gran. I ella compta amb prou capacitat de treball i dialèctica per sobresortir a Brussel·les. Al cap i a la fi, tothom acaba trobant el seu lloc més adient, prest o tard.