TW
0

Un país no és res si es mostra incapaç de conservar el seu patrimoni històric i artístic més emblemàtic. És el cas de la Llonja, obra mestra de l'arquitecte Guillem Sagrera en el segle XV i senyal distintiu únic i inqüestionable. Ha hagut de ser un professor mallorquí de la Universitat de Barcelona, Marià Carbonell, que denunciàs l'intent de fer un terrat pla a la part superior de l'edifici quan Sagrera no ho va voler fer així.

Ara que es procedeix a la restauració de la Llonja, iniciativa que ha costat anys d'esforços, la cosa més lògica hauria estat que s'hagués fet un estudi seriós del monumet per aconseguir un resultat final lleial fins on hagués estat possible a l'esperit del seu creador. Sembla que per motius financers o artístics, Sagrera tingué problemes amb els mercaders de l'època, que hi volien un terrat a la part superior. Es tracta d'una dada històrica curiosa, però allò que importa ara és que la restauració obeeixi al que desitjava exactament l'arquitecte, orgull de Mallorca en una època en què mantenia intacta la seva personalitat.