Florentino i la cultura de la cobdícia

Florentino Pérez Rodríguez torna a la política, esportiva, perquè l'altra, la pública, el seu pas per UCD (fins al 1983) i el Partit Reformista Democràtic (1986), ja resta prou lluny i hi passà desapercebut. El 1995 es presentà com a candidat a les eleccions del Reial Madrid i va perdre, en front de Ramon Mendoza, i el 2000 aconseguí el triomf, repetint el 2004. El seu pas per la Presidència es recorda com un temps en què es van injectar molts diners al club, com a conseqüència d'ingressos provinents de l'especulació urbanística de propietats de l'entitat, que permeteren llançar la Casa per la finestra. Al 2006, amb els armaris més buits, va haver de dimitir com a president pels fracassos esportius. Ja se sap: els equips fets a base de talonari només funcionen en els primers moments, quan l'or ho enlluerna tot. Ara es torna a presentar amb la promesa de repetir la jugada: fitxatges espectaculars.

Però, i els ingressos? Malgrat sembli que no té res a veure, i no és així, és força interessant l'entrevista amb Francesc Cabana i Vancells, a la revista Presència d'aquest cap de setmana. Els recoman la seva lectura. Ve a ser una reflexió serena sobre l'avui i l'ahir. Sobre la passada època, la de l'economia de la rajola, en la qual Florentino va viure tot el seu esplendor i en fou una icona, i l'actual, de crisi, on es paguen els errors. Francesc Cabana resumeix la situació amb les paraules de Barak Obama: "La cultura de la cobdícia". És a dir, aquell estat d'eufòria que va amarar tota la societat i en la qual es pensava que tot era possible i que l'especulació -sobretot immobiliària- era un pou sense fons, com a una pedra filosofal. Avui en patim els resultats. I avui, Florentino torna amb la mateixa recepta. Al llarg de l'esmentada entrevista, Francesc Cabana té unes paraules de record per a Florentino; no esportives, és clar, sinó econòmiques.

És el senyor que "va començar la seva carrera de promotor immobiliari comprant per una pesseta una empresa del Banc Industrial de Catalunya, que es deia Construccions Padrós. Oh, valia una pesseta, valia una pesseta en aquell moment en què estava ensorrat el mercat immobiliari. Al cap de tres anys valia milers de milions". El perquè del retorn a la direcció del club, de Florentino, és de lloar, que vulgui retornar a la presidència del Reial Madrid i aconseguir que el seu equip torni a ser el millor del món. Fantàstic. Però, lamentable que ho vulgui fer a base de receptes passades i de tan funestes conseqüències, que ara pateixen milers i milers de persones i treballadors de tot el món. El com del retorn, fou un mal exemple i és una mala política.