L'home del ganivet (1830)

França ocupava Algèria i el port de Palma donava suport a la flota expedicionària. L'ocupació d'aquell territori era garantit pel desplegament de la Legió estrangera i, així i tot, hi ha una llarga resistència musulmana a càrrec d'Abd-El-Kader i les tribus berbers. Després, el Govern de París decideix ocupar també altres territoris africans, com el Gabó, conquerit els anys 1843-44. Deu anys després, les colònies franceses en aquell continent són organitzades i així el general Faidherbe hi incorpora el Senegal i funda Dakar. El 1881 és instaurat el protectorat de Tunis i hi ha també una fonda penetració al Sàhara. Tots aquests esdeveniments atreuen l'atenció dels escriptors de l'època com Alphonse Daudet, Flaubert, Verne... i, en el cas que volem comentar, Alexandre Dumas i el seu Home del ganivet, un relat amb endevinalles orientals, tot el sabor dels contes de les Mil i una nits i una riquesa de detalls més que evident: "Vivia allà, a Ferdj' Ouah, un xeic anomenat Bou Akas ben Achour i el seu nom era un dels més antics que existien en el país, de tal manera que se'l podia trobar en la història de les dinasties dels àrabs i dels berbers d'Ibu Khaldoun.

Bou Akas tenia quaranta-nou anys d'edat i anava vestit com els cabiles, això és, amb un mantell de llana sostingut per una trinxa de cuiro i assegurat entorn del cap amb un cordó prim. Duia dues pistoles dins una funda que penjava de la seva espatla; del costat esquerre penjava un sabre cabileny i del seu coll, un ganivetet negre. Al davant d'ell caminava un negre, amb un fusell penjat a l'esquena, i al seu costat, anant sempre al seu pas, un gran ca llebrer. Quan una tribu propera a les dotze tribus que ell governava li provocava alguna pèrdua, no marxava contra ella, sinó que enviava el negre fins al poble principal, on mostrava la seva escopeta. D'aquesta manera quedava rentada l'ofensa. Tenia entre el seu personal dos o tres mestres que llegien l'Alcorà a la gent. Tota persona que passava pels seus dominis en peregrinació a la Meca rebia tres francs i podia romandre a Ferdj'Ouah per compte del xeic tot el temps que volgués.

Però si Bou Akas descobria que es tractava d'un fals pelegrí, enviava els seus homes a capturar-lo i el castigaven a patir vint assots a les plantes dels peus. Bou Akas tenia, de vegades, fins a trenta convidats, però en lloc de participar de l'àpat, caminava entre la gent amb una vara en la mà, fent espavilar els servents, i només menjava les restes en el darrer moment. Quan el governador de Constantina, l'únic home la supremacia del qual acceptava i reconeixia li enviava un viatger important amb una bona recomanació, li presentava la seva escopeta, el seu ca o el seu ganivet. Amb qualsevol d'aquests tres talismans podia travessar la contrada de les dotze tribus sense cap perill...".