Futbol

EN EL CONSOLAT

En el Consolat de Mar, dimecres tothom tenia excusa per a estar davant el televisor. Uns per a recrear-se amb la transmissió d'un partit en castellà com en els millors temps del franquisme, gràcies a la bona entesa entre la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears. Altres -com és el cas del President Antich- per a veure de prop Josete Zapatero, atès que no té previst deixar-se caure per Mallorca durant la campanya electoral. I finalment, alguns, perquè tenen el bon gust d'ésser del Barça.

De sobte, juga la pilota Iniesta i Eto'o la clava a la xarxa anglesa.

-Gooool...! -va cridar l'Honorable Manera.

-Manera -va exclamar el President, malhumorat-, si venguessis peix per les cantonades no et faria falta corn!

No vols tassa? Tassa i mitja. Toca la pilota Xavi, i Messi, de cap, la col·loca al fons de la porteria contrària.

-Goooool...! -va cantar l'Honorable Manera.

Era el dos a zero.

I el President Antich, murri.

El Barça era campió i tots els moixos i moixes del Puig de Sant Pere i de la Llongeta són culers. Ballaven "La Marieta de l'ull viu".

Sir Alex Ferguson -l'entrenador de futbol més prestigiós del món després de Pep Guardiola- ha afirmat que el Reial Madrid és l'equip dels franquistes. I el President Antich ho és, del Madrid. Com ho són un falangista de sempre, Blas Piñar, o un neocon empedreït, el Professor de Georgetown.

Però ja no se n'amaga, el President. El pacte d'Euskadi, entre el Partit Popular i el PSOE amb la guinda de Rosa Díez, ha permès sortir de l'armari molts de madridistes. Si els socialistes comparteixen a cara descoberta el model territorial i lingüístic dels conservadors, poden declarar-se madridistes sense complexos.

Vulgues no vulgues, el fet d'ésser del Madrid s'ha de considerar un pecat venial.

A L'ESTADI

El Manchester i el Barça s'enfrontaren a l'Stadio Olimpico di Roma. I va passar quelcom inoblidable. A hores d'ara ja podem afirmar que la nit del 27 de maig de 2009 serà recordada com la nit que Josete Zapatero va ésser aclamat per una multitud embogida. Puyol va interposar-se entre ell i les masses tot aixecant la copa que acredita els culers com el millor equip d'Europa, però Josete va encertar a guaitar per entre els braços del capità blaugrana. I l'ovació va ésser clamorosa. Ens va remetre al bany de multituds que va rebre a la plaça de Sant Jaume quan, des de la rereguarda, va estirar el coll més d'un pam per damunt Pasqual Maragall.

-És un nomber one -va admetre el President Antich-. Treu el cap pel forat del moix i ja n'hi ha cinquanta que es barallen per pagar-li el beure.

-Això vol dir que el missatge socialista ha calat ben endins -va sentenciar Joana Barceló.

-Este partido se juega en Europa...! -va exclamar Berto Moragues.

-A posta som aquí -va reconèixer Teresa Riera-. Fuig del trull com de la picor.

Nota de societat: la diputada socialista a Estrasburg -i aspirant a tornar-ho a ésser- s'ha refugiat a Palma fins que passin les eleccions. Ha estat quatre anys fora, i ha tornat amb bon aspecte i amb caramels per a tots i totes.

DES DE CALVIÀ

Rosa Díaz sosté la teoria que la diversitat lingüística influeix negativament en el rendiment de la selecció espanyola de futbol. I posa d'exemple un Espanya-Itàlia, amb victòria italiana, perquè en el combinat espanyol hi havia jugadors de totes les àrees lingüístiques de l'Estat.

Tanmateix, el Barça serà l'excepció que confirma la regla. És un equip multilingüe amb una presència rellevant del català.

I al Stadio Olimpico di Roma sols onejaven senyeres.

-Hete aquí, mi fiel escudero -va confessar Carlitos Delgado a Jorge Campos-, que las banderas aragonesas de nuestro bien amado Don Jaime han venido a rendirle pleitesía al Rey de España.

-Díriase que son separatistas -va comentar Campos-, como las que usan los de la Obra Cultural Balear.

-Puede -va acceptar Carlitos Delgado-. Los catalanistas son como el cuco, que se apodera de todo lo ajeno.

-No se enoje en demasía -va respondre Campos-, porque el sábado, en Sa Pobla, lo que tenía que pasar, pasó.

I va esplaiar-se:

-Quinientos años después de Son Fornari hemos vuelto a zurrarles la badana...!

EN EL BORN

De les lleones del Born estant, en Matasetzes va veure apropar-se l'Honorable Manera.

Cantava, el conseller dels cèntims:

-Campions, campions...!

En ésser a l'altura d'en Matasetzes, va anunciar-li:

-Guillem Martorell, ja tenim tres copes!

-Vós, potser, vint-i-tres -va respondre-li.

-Quines dues pilotes...! -va exclamar l'Honorable Manera.

Va alçar l'ull, en Matasetzes.

-Què eren, de sèpia o de carn de vedella...? -va voler saber.

I atès que l'Honorable anava a la seva, va decidir pels dos:

-Donau-me un amadeu i vos convid a provar les de les Enramades d'en Blanquet.

El va animar a fer via:

-Afanyau-vos que hem d'anar-hi a peu.

I va afegir:

-Fins que rebi els cinc-cents euros del Govern, nanai de la Xina que jo encarregui el meu Maserati Spyder...!