El país dels esquerrans

No conec ningú que dugui els infants a una escola balear monolingüe sense haver-ho cercat a consciència. El lector perdonarà aquesta inusual intromissió del "jo" en aquest tros de paper, però és necessària per ser honest; no hem fet cap treball de camp exhaustiu. Simplement, tenc per costum demanar en quina llengua s'estudia en les escoles i els instituts dels amics en edat d'anar-hi. Potser comet l'error d'estendre a tot el país una percepció presa a la capital, però també heu de valorar-ne el pes demogràfic, i la conclusió és aquesta: la llengua castellana és usual, quotidiana. També a la Universitat: hi ha matèries en què els professors es troben més còmodes a l'hora d'explicar-se, i carreres en què la rara avis és qui parla pollencí, o artanenc.

No és cap retret, en cap dels casos -tot i que ho podria ser, que su-aquí dalt parlàvem de "país"; just és una constatació. Poc científica, si voleu, però fruit de l'observació directa. Així que perquè els teus fills puguin fer una vida acadèmica ‘normal' en català -perdonau la paradoxa- t'ho has de mirar de bon de veres -per ventura anireu a petar a alguna de les escoles etiquetades tradicionalment de "radicals", així que no vos queixeu si després surten com surten... És ben bé com ser esquerrà -fisiològicament esquerrà- i haver de recórrer a les botigues especialitzades o girar les cordes de la guitarra.

Per això al meu negre, que va arribar a Mallorca en pastera havent memoritzat el Llibre d'Amic i Amat, pobre indocumentat, convençut que a la seva nova pàtria li faria bon servei, l'envaeix una tristor profunda quan sent parlar d'"imposicions". En aquests casos hi ha, diu, "ignorància o mala bava", i tu i jo sabem que el vehicle pot ser un ignorant, però qui el dirigeix o l'afua és sempre ben conscient del panorama. L'objectiu, aconseguit per moments, és que l'esquerrà se senti amb l'obligació d'aprendre a emprar la dreta per sentir-se integrat; que tu i jo percebem la llengua del padrí com un llast o, en el millor dels casos, una herència excèntrica i simpàtica. Tota la resta ja la coneixeu, de primera mà i tal vegada per triplicat...