La integral de Muleta, des de Sóller

Ara, quan la primavera s'avança i amara l'ambient d'una magnífica flaire, us proposam una excursió llarga i contrastada que recorre la muntanya de Muleta. La part central de la ruta circula fora camí, per un territori accidentat, encara que molt ben fitat. En total, ens podrem torbar unes 4,30 hores. Partim des de la carretera de Sóller al port, davant la benzinera. Els primers metres coincideixen amb el camí des Rost, on aviat ens desviarem a l'esquerra vora Villa Frontera i la ferreria Calafell. Més amunt travessarem les vies del tren i deixarem a poc a poc les darreres cases i hortes, on comença realment el camí de Rocafort [1]. Més amunt, ja dins l'olivar i el pinar, travessarem un bell pont de dos ulls que supera les vies del tren de Sóller.

Després d'una estona d'esforç sortirem al camí de Castelló [2], per on continuam cap a la dreta. Més endavant, entrarem dins una zona dominada per l'olivar. Més endavant, el camí esdevé més suau i amb bocins empedrats. Des d'aquí dalt, les vistes damunt la vall són tota una lliçó de bellesa. En no gaire minuts assolirem Can Tes, Can Jeroni Gros i Can Gamundí, que conformen, tot plegat, una de les agrupacions més reeixides de la vall [3]. Val la pena contemplar des de la carrera central les belles i senyorívoles façanes de totes aquestes cases.

A l'altre cap d'aquest "pseudollogaret" continua el camí. Després d'uns minuts d'ascensió, el tram desemboca en un camí de carro asfaltat, just davant una caseta. Aquí voltam a la dreta i davallam amb rapidesa fins a Cas Xorc [4], una antiga possessió olivarera avui convertida en restaurant i hotelet de luxe. Un poc més avall arribarem a una important cruïlla de camins, on continuarem cap a l'esquerra. Després d'un primer tram ascendent, voltam a la dreta i avançam per damunt un cap de marge. Aviat assolirem Can Carabasseta, una possessió tradicional de muntanya. Ara bé, tot just al davant, resta l'oratori de Castelló, una bella capelleta de doble vessant que actualment està essent restuarada. Aquí val la pena pujar fins a les possessions de Can Prohom i Son Micó [5], dos exemples magnífics dels antics latifundis tradionals de la muntanya mallorquina.

Tornam a l'oratori i continuam pel camí que arrenca just per sota. Aquesta tirada ens deixarà davant Can Bleda i Cas Sord. Ens incorporam a l'esquerra per la carretera de Sóller a Deià i tot d'una ens desviam per la camada dels Béns d'Avall. La seguim una estona en sentit descendent i, al cap de pocs minuts, trobarem a la dreta el camí de Muleta. Ara bé, aquí caldrà anar molt atents, ja que hem de sortir de la ruta senyalitzada i voltar pel primer camí a l'esquerra. Aquest camí avança entre propietats, puja lleugerament i deixa de banda una propietat a la dreta. Als pocs metres trobarem un camí que puja a la dreta, formigonat i amb un senyal de "camí sense sortida". Hi continuam fins a arribar al cul-de-sac. Aquí mateix veurem damunt les roques les primeres fites, que en cap moment no haurem de deixar.

Iniciam, doncs, el tram més caòtic i atractiu del recorregut. Les monjoies ens menen pels llocs més fàcils, encara que no ho sembli. Més avall entrarem dins una rota, molt esvaïda, amb restes de marges per ací i allà. La ruta toparà amb tres barraques esfondrades. En superar la darrera el caminoi davallarà fins a una clotada vora la mar, on al centre es troba un cocó utilitzat com a bassa coberta [6]. Just al davant ens queda un cim al qual ascendirem, des d'on les vistes de la costa de Deià són de somni. Abans d'assolir aquest cim, haurem travessat un caminoi per on continuarem. Davalla amb rapidesa fins a una clotada amb una solitària alzina, vora la qual s'alça un penyal superb. Un poc més avall, el camí s'aclareix fins a assolir el jaç d'un xaragall, ben cobert per la pineda. A l'altra banda veurem un camí de carro que hem de seguir només uns metres.