Miquel Ferrà i Martorell

Els testimonis de McCullers (1951)

Miquel Ferrà i MartorellPalma16/05/09 0:00

"Llavors es va enfonsar dins una etapa de solitud, tot i que la seva vida no va patir cap mena de canvis. No va preocupar la seva muller amb dades del problema, puix que haguera pogut afectar de manera tràgica la vida íntima; ja no hi havia passió en aquell matrimoni des de feia temps i tot el que el preocupava eren els maldecaps propis de ser pare. Aquell curs, Ellen començava a l'institut i en Tommy havia fet els vuit anys. Per altra banda, la Martha Malone seguia sent una dona forta a qui el temps havia donat ja als seus cabells tonalitats grisenques. Com a mare, no hi havia res a dir-ne i la seva contribució a les despeses de la família ho posava de manifest. En els durs dies de la depressió econòmica, havia tingut prou enginy per a preparar i vendre pastissos, i ell no en va fer cap emperò. Va seguir amb aquell negoci fins que l'apotecaria hagués cobert els seus deutes i, fins i tot, subministrava entrepans a diferents botigues, els quals anaven embolicats amb paper imprès amb el seu nom. Hi guanyava doblers que els infants aprofitaven de bon grat. Sembla que, fins i tot, adquirí amb aquells sous algunes accions de la Coca-Cola. És clar que, en tot allò, Malone pensà que ella n'havia fet un gra massa i tingué por que algú no comentàs que no era bon pare de família, ferit, com estava, en el seu orgull..."

Aquest fragment de text literari pertany a una de les obres de Lula Carson Smith (Columbus, Geòrgia, 1917-Nyack, Nova York, 1967), més coneguda com a Carson McCullers, la qual, en aquesta obra, Rellotge sense busques, es mostra fidel al seu món de ficció, per altra banda extremadament realista. Interessada per l'aïllament espiritual dels inadaptats i els marginats, la seva escriptura és agosarada i valenta, especialment quan tracta temes com l'adulteri, l'homosexualitat, el racisme, la salvatge societat de consum, la crisi econòmica del 1929 i altres molts punts polèmics de les gents que poblaven o poblen el sud dels Estats Units. Ella mateixa, nascuda en el si d'una família de classe mitjana, comptava amb dades i experiències que il·lustraren els seus relats.

El 1932, caigué malalta de febre reumàtica i, havent-se recobrat en part de tal dolença, treballà en diferents oficis i estudià escriptura creativa a la Universitat de Columbia i al Washington Square College. El 1937, es casà amb l'escriptor Reeves McCullers, de qui adoptà el llinatge. Divorciada d'aquest el 1940, tingué una relació sentimental amb l'escriptora suïssa Annemarie Clarac-Schwarzenbach. Després tingué una experiència de parella amb Katerine Anne Porter a una colònia d'artistes de Saratoga Springs. El 1941, un atac cerebral la deixava paralitzada de mig cos. Dos atacs més empitjoraren, el 1947, el seu cos malalt. Abans d'això s'havia tornat a casar amb Reeves, el qual restaria al seu costat en els darrers anys de la seva vida, quan patia de dolors constants i d'un altíssim grau d'invalidesa. Sobrevisqué a tres atacs de cor, però no a un càncer de pit que la duria a la tomba.