TW
0

Nadal ha perdut. L’encara presidet d’Unió Mallorquina va quedar en minoria a l’executiva del seu partit. Ara, haurà d’afrontar un congrés extraodinari en el qual és ben complicat que pugui revalidar la presidència. El congrés anterior es va tancar en fals de manera artificial i ara ha arribat l’hora de fer front al futur sense Munar.

Aquesta és l’assignatura pendent. En joc no només està el poder a la formació nacionalista. No ens trobam tan sols davant una batalla entre germans. UM, per sort o per desgràcia, és una força necessària. Representa el nacionalisme moderat, de centre, allunyat de l’idealisme de l’esquerra i del pragmatisme espanyolista del Partit Popular.

El congrés d’UM ha de servir per veure néixer una nova formació, més compromesa encara amb la terra i amb la il·lusió d’un grup de gent jove i amb la innocència d’aquells que creuen en la política com la millor eina per millorar la societat. El gran perill, ja ho sabeu, és trencar el partit. El PSM n’és el millor exemple. Perdonau, el millor no, el pitjor.