A propòsit de dos culs

A la foto se les veia pujant les escales del palau de la Zarzuela; les dues ben dretes dins els seus vestits cenyits, els quals estilitzaven magníficament les seves figures: les cabelleres soltes i castanyes, els panxells de les cames blancs, fins i tot tornejats, ben sostingudes les cames –primes, llargues, exemplars– per unes sabates de taló esmolat, les de la princesa amb una mica de plataforma, les de Bruni a joc amb la bossa de mà.

¿És sexista que aquesta imatge sigui publicada, que sigui captada, o és sexista que sigui simplement ‘real’? ¿De què parlem quan parlem de sexisme? Suposo que rere l’acusació de sexisme hi ha la presumpció que s’està discriminant les dones per motius sexuals. És a dir, que el sexisme és menyspreu, exclusió, marginació, en aquest cas de les dones, que quedarien reduïdes a ser simples ornaments, pura forma buida d’un contingut innecessari. ¿De quina discriminació podrien queixar-se aquestes dues senyores, elles, que segons tots els paràmetres han arribat a dalt de tot de la jerarquia social? ¿Pot ser no es posaren aquests vestits amb total llibertat? ¿Pot ser Bruni no s’ha mostrat nua en moltes ocasions, tal com mana el seu antic ofici de model? ¿És sexista també l’ús de la feminitat que fa la indústria de la moda? ¿O és que ressaltar la corba, el cos femení, és sempre sexisme?

Algú em dirà que són únicament les corbes, l’elegància, l’atractiu purament eròtic allò que ha portat les dues senyores a la seva posició: ¿pot ser no sabem tots que això és mentida? Hi ha dones més belles que aquestes dues senyores, ocupant llocs molt inferiors en l’escala social. ¿I pot ser no hi ha dones poc atractives des del punt de vista libidinós que ocupen responsabilitats de gran rellevància en la política o les finances, o dones més belles que les retratades que mai no arribaran enlloc? En algun article –talment aquest que llegiu– jo també he donat relleu amb la paraula a la feminitat més escultural, i tampoc no m’he escapat de rebre la troncada i ser acusat de sexista.

És a dir, que s’acaba titllant de sexisme tot aquell que faci un èmfasi en els atributs d’una feminitat que destaca pel seu atractiu, finor, gràcia o voluptuositat, sense importar gaire que les dones en qüestió llueixin i invoquin amb total llibertat les seves qualitats, de les quals aquestes dues senyores –és prou notori– n’estan ben orgulloses, demostrant així que la intel·ligència que les ha portat allà on són funciona millor que la d’aquests fiscals que ara es lamenten per les cantonades. La situació s’assembla massa a la d’aquell temps en què ens havíem d’agenollar i dir al confessor: "¿He pecat, pare? He tingut pensaments impurs…". Senyores, he tingut pensaments sexistes, fet i fet inofensius.