"Teníem en el vaixell dos individus curiosos: el metge Ewaldus Hollenkind, a qui nosaltres coneixíem com a doctor Cornelius, i el petit Tomàs, el grumet. El doctor Cornelius era un home gras, un poc geperut, trist i desagradable. Tenia un barbó groguenc i esfilagassat, expressió de sospita i un color de mantega de Flandes. Deien que era jueu. Duia una bata vella i un barret de pèl. El mestre Ewaldus tenia a la seva cabina llibres en totes les llengües i parlava sol, moltes vegades en llatí. No sabia parlar el basc.
De vegades, ens pregava d’explicar-li mots d’eusquera, però com que ens resultava antipàtic, li dèiem mentides. Al doctor Cornelius, si no era bruixot, li mancava poc. Calculava la quantitat d’aire que havien de menester els esclaus negres per tal de poder alenar dins la bodega, estudiava la mar i, segons deia, estava escrivint una obra sobre les profunditats marines.
Alguns asseguraven que el doctor Cornelius era tan savi que havia convertit uns indis en negres per a poder-los vendre després; però d’altres explicaven que l’únic que havia fet era tenyir-los la pell amb una barreja de quitrà, sèu i nou vòmica.
El doctor Cornelius tenia un sistema estrany d’espionatge en el vaixell. Ho sabia tot, ignoram per quins mitjans. Era com una d’aquestes aranyes panxudes que solen estar dins del seu forat, però que quan senten que la teranyina es mou surten de seguida a devorar la seva presa".
El fragment literari pertany a l’obra de Pío Baroja (1872-1956) titulada Les inquietuds de Shanti Andia, sobre els navegants bascs, una novel·la plena de caràcter. Baroja era extremadament prolífic i tenia tantes coses per a contar que de vegades l’acusaven d’anar massa de pressa, arriscant-se a un estil una mica descurat.
Res més fals. L’escriptor professional ha de ser per força cent per cent creador i imaginatiu i en tota hora, inspirat i prolífic. D’acord amb això, podríem dir que hi ha clàssics, amb pàgines genials, que pel que fa al volum de la seva feina literària només eren afeccionats. És un debat que fa molts anys que és obert i que ho serà molts anys més.
"El doctor Cornelius guaria per tècniques homeopàtiques, procediment que ell anomenava sistema de l’Home del gall, ja que el que l’inventà nomia Hahnemann, que això significa en alemany. I seguit, seguit, repetia una sentència llatina, que, si no record malament, era Similia similibus curantur, que no sé el que vol dir, però que quan algun mariner es queixava al capità d’una pallissa, ell li consellava de donar-n’hi una altra; i si es queixava de manca de doblers, que li llevaria el sou. Sempre amb el sistema de l’Home del gall.
A aquell ocellot de mal auguri tothom l’odiava. El seu únic amic era un moix negre, Belzebuth, amb el qual anava pertot arreu, duent-lo sobre l’espatla".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.