Miquel Ferrà i Martorell22/04/09 0:00
TW
0

Frédéric Joliot (1900-1958) i Irène Curie, marit i muller, parella de físics francesos, aconseguien descobrir quelcom sensacional. Les primeres reaccions nuclears portades amb èxit produïen isòtops que ja se sabia que havien d’existir dins la natura, encara que no s’havia pogut comprovar. Es diu isòtop a cada una de les espècies d’un mateix element químic que difereixen quant a la massa atòmica, puix que en el nucli tenen idèntic nombre de protons, però diferent nombre de neutrons. Els isòtops radioactius són els que sofreixen desintegració radioactiva a causa de llur inestabilitat nuclear, al contrari dels isòtops estables, que no són radioactius. Aquests fenòmens de radioactivitat artificial foren el resultat, doncs, dels treballs que en aquesta data els Joliot-Curie pogueren completar. Es tractava de bombardejar alumini amb partícules alfa.

Després d’interrompre el bombardeig, veren que l’alumini continuava irradiant partícules per si mateix. Aleshores, observaren que havien començat l’experiment amb alumini-27 (tretze protons més catorze electrons) i acabaren amb fòsfor-30 (quinze protons més quinze neutrons). Així doncs, el fòsfor-30 era un isòtop artificial, que no es presentava dins la natura. La raó per la qual no s’hi trobava ni s’hi podia trobar era evident; era radioactiu, amb una vida mitjana de només catorze dies. La seva radioactivitat era la font de la contínua radiació de partícules que els Joliot-Curie havien descobert. Això significava que els Joliot-Curie havien produït el primer cas de radioactivitat artificial. Després d’això, s’han format en laboratori milers d’isòtops no existents dins la natura i tots són radioactius. Avui se sap que cada element posseeix un o més isòtops radioactius, fins i tot l’hidrogen, que en té un, l’hidrogen-3, anomenat triti, amb una vida mitjana de dotze anys.

Tanmateix, els descobriments dels Joliot-Curie i molts altres posteriors conduïen inevitablement a conèixer els secrets de l’autodestrucció humana. Potser quan Hahn, quatre anys després, es preguntava si no seria un isòtop radioactiu del mateix bari el que s’havia format a partir de l’urani el decurs del bombardeig neutrònic. Es continuaren experimentant reaccions nuclears. Aquell any de 1938 Alemanya s’annexionava a Àustria. La científica Lisa Meitner, austríaca, però que s’hagué d’exiliar a causa del seu origen jueu, publicà a Suècia la teoria de Hahn, que deia que els àtoms d’urani en ser bombardejats en neutrons experimentaven una fissió, és a dir, la desintegració provocada d’un nucli atòmic pesant, en dos nuclis lleugers de masses relativament semblants, amb alliberament de quantitats enormes d’energia.
El camí apocalíptic de Nagasaki i Hiroshima era obert.
O la caixa dels trons del segle XX segons es miri.