Es diu "el darrer vestit a l’ample " i és l’escultura, a mida natural, que representa un pagès vestit a la manera tradicional, és a dir, amb calçons amb bufes i que descansa assegut, hom diria que després de fer les seves gestions per Ciutat. L’escriptor i periodista Gafim celebrava la ubicació d’aquesta obra de Tomàs Vila perquè així, el personatge, seria feliç tot escoltant els comentaris de les madones de casa sobre els preus de les cols i les cebes. Dit d’una altra manera, estava el pagès dins del seu ambient que és el d’aquest mercat que ocupa el trast on abans hi hagué el monestir de les Monges de l’Olivar. D’aquí que es digui, el Mercat de l’Olivar i que vol ser com una síntesi de tots aquells mercats que existiren a Palma al llarg de la història.
La documentació ens parla de tots aquells mercats medievals que funcionaven sota les ordinacions del segle XV com era el de la plaça dita encara del Mercat i que per la vora de la Riera, quan aquesta anava per dins la ciutat, s’estenia des del campanar de l’església de Sant Nicolau fins a la Costa del Teatre; el mercat de la Plaça de Santa Eulàlia que arribava fins a la Plaça de la Peixeteria Vella; el mercat de la Plaça de Sa Quartera amb les seves provisons de blats i farines, a més de formatges i fruites seques; el Mercat de la Plaça del Mercadal i alguns altres que són avui de difícil localització. El segle XIX, després de l’enderrocament de les Cases del Tribunal de la Inquisició el 1820, aportà a la ciutat l’espai de la Plaça Major que porticaren a l’estil d’altres places peninsulars, com la Major de Madrid o la de Salamanca, entre moltes altres i on el batle Bartomeu Fons manava sanejar i muntar adequats coberts, és a dir, llargues naus de teuladeta, com explica Lluís Fàbregas: "Els coberts que manà construir eren en aquell temps, abans de la guerra civil, realment moderns i sobre tot nets.
Les verdureres eren obligades a dur davantal i sobretot, les mans netes, havent de tenir en tot moment a mà un poal d’aigua neta, sabó i drap per eixugar-se. Les carnisseres havien de dur bata blanca i no es podien eixugar les mans brutes de sang en el davantal. Aquests i molts altres detalls deixaren satisfets els compradors i més encara el control de preus que es posà en pràctica". Per altra banda la creació dels mercats de Santa Catalina i Pere Garau donaven satisfacció als barris de més moguda en aquells moments, anys 30, d’expansió ciutadana. Els pobles, és a dir, tot el territoride la part forana, havien constituït mercats des de l’Edat mitjana i avui és rar el municipi que no en tengui algun de tradicional, essent-ne el més important el celebrat a Inca cada dijous.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.