Promoure i ajudar en l’exhumació de les fosses de la Guerra Civil és una decisió valenta que toca una de les fibres més sensibles de la memòria comuna. És una passa dura i difícil, però s’ha de fer. Un país, un jo col·lectiu, no pot viure d’esquena al seu passat igual que no hi pot viure cap persona si no vol caure en la neurosi, en les fòbies i els odis irracionals.
Esborrar l’ahir és posar boira davant el demà. S’ha de tenir coratge per emprendre aquesta catarsi col·lectiva des de la fe en les paraules del president Manuel Azaña del 1938, en plena guerra: pau, pietat, perdó. Però també des de la convicció que exhumar suposa que una societat moderna i oberta com l’actual es conjuri perquè no es torni a reproduir pus mai més un desastre com aquell.
Exhumar és un acte de retrobament amb els valors més essencials de la democràcia. S’ha de fer. Això dóna sentit a l’actual govern progressista de les Balears, carregat de problemes en la seva lluita contra la crisi econòmica. Algú dirà que valdria més que es preocupassin pel present en comptes de mirar cap enrere.
Qui pensi així s’equivoca. Mirau els EUA, mirau Obama: en els tenebrosos moments de l’atur, de la destrucció de teixit productiu i d’incertesa, els Estats Units han apostat pel rearmament moral, per orejar i aixecar els seus valors fundacionals més preuats, conscients que necessiten un govern del poble, pel poble i per al poble.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.