Ara plouen experts en turisme. Ja era hora. Malgrat que el pensament únic politicohoteler s’imposi. Durant anys, estudiar l’oci de masses pareixia que era investigar sobre alguna cosa insubstancial. L’oci i el negoci. Que n’han passades, de coses, d’ençà que el turisme es va ensenyorir de les nostres illes!

Aquest dilluns es retia, per part de l’Institut d’Estudis Baleàrics, un homenatge a Bartomeu Bennàssar, capellà compromès, del temps dels "Acolliments" –protosindicalime a hoteleria–, degué ser dels primers que reflexionà sobre el fet turístic, almenys així m’ho va parèixer quan vaig llegir Turismo y pastoral, tesi defensada l’any 1964. A les solapes ja s’anuncia que "el turisme de masses, en convertir-se en un fet social de primera magnitud, planteja problemes... les seves reflexions proporcionaran orientació i ajuda, a capellans i a seglars, per a la dedicació missionera eficaç que el fenomen del turisme exigeix a tothom".

A la Mallorca franquista, caciquil i panxacontenta de final dels anys cinquanta, li sortia un bony, producte del benestar de les classes mitjanes europees: el turisme a l’engròs. A la bonança econòmica que això representava, algunes institucions hi manifestaren la preocupació per l’erosió dels costumari tradicional i la por per la pèrdua de la seva preeminència. "Hombres! No sucumbáis a los encantos de las extranjeras!" Així ho demostrava, no sé si el bisbe Hervás o el bisbe Enciso. Les topades entre estrangeres i nadius, indígenes, l’aparició dels "picadors", mascles que cercaven contactes sexuals amb les turistes, personalitzen una metàfora potent del canvi que s’esdevindrà al llarg dels anys propers

 I no en parlem de la "doble moral", tan mallorquina dirà algú, personalitzada en la tolerància absoluta amb els comportaments dels turistes i, en canvi, la preservació, portes endins, de les normes més ràncies. Biquinis, sí, però per a les estrangeres, de cap manera per a les dones o les filles. Que el turisme va ser l’encesa del motor del canvi social a Mallorca, avui no és un secret per a ningú, però durant els primers anys del boom turístic les fregades amb una societat antiga eren més males d’analitzar.

Estudiant aquests processos de canvi es demostra que, als països menys desenvolupats, el turisme fa canviar molt aviat les estructures familiars, sobretot el paper de les dones que, fent feina als hotels, s’allunyen de les tuteles tradicionals, i dels joves, que per l’efecte imitació plantegen conflictes generacionals; també es provoquen canvis d’actitud, de consum, que s’estandarditza, en definitiva, es liberalitzen els modes de vida. Per desgràcia, gran part de les anàlisis del turisme es fan des del vessant economicista.

Per això, un temps en què em vaig dedicar a analitzar els impactes socioculturals i polítics del turisme (Fraga Iribarne volia que cada turista satisfet fos un propagandista del règim) vaig aprendre molt de l’obra de Tomeu Bennàssar. Era una visió del món del turisme des d’un altre prisma, que mostrava alguns dels seus efectes, si no els més sorprenents, els menys estudiats o més amagats.

Un altre exemple, una nova lectura, queda ben palesa en analitzar com el turisme ha amarat les planes de creació literària. 39º a l’ombra (1968) d’Antònia Vicens, Els Carnissers (1969) de Guillem Frontera i Cròniques d’un mig estiu (1970) de M. A. Oliver retraten de manera més eficient aquestes mutacions socials que moltes pàgines volgudament "científiques". Gabriel Seguí o Pilar Arnau a Narrativa i Turisme a Mallorca 1968-1980 mostren com es complementen aquestes transformacions amb les narracions amb el turisme com a temàtica. Quatre grans conclusions perfilen un lectura crítica del turisme per part dels novel·listes.

’aparició d’un nou concepte de riquesa i d’una nova classe social que experimenta una ascensió frenètica. Juntament amb la generació de riquesa, l’aparició d’un proletariat del turisme, la cara de l’explotació, la marginació. Sobretot les escriptores reflecteixen que el contacte amb els turistes liberalitzà costums i pautes de comportament dels mascles, però a les dones se’ls exigirà el mateix puritanisme d’abans. Observen, finalment, la pèrdua de la supremacia de l’església com a salvaguarda de la moral, però adverteixen que la moral catòlica, superficial, condemnadora de qualsevol sensualitat, esdevé més hipòcrita que mai. "Es destrueix el mite d’una Mallorca idíl·lica i es presenta la descripció i l’anàlisi d’un microcosmos en crisi."

Malgrat tot: "Cada noche es fiesta en Mallorca", cantaven Los Javaloyas. He citat la figura del "picador", que es pot estereotipar a altres societats (beach boy syndrome), mascles amb motorino per devers El Rojo Vivo de Can Picafort o per la platja de Can Pastilla cercant contingències amoroses amb estrangeres, el mite de "les sueques", de costums sexuals molts més laxos que els de les natives, les quals prest s’alliberaran. Bennàssar s’interessà molt prest per aquestes qüestions de l’impacte del turisme de masses sobre la moral, les conviccions, la pràctica religiosa o el canvi en les societats tradicionals.

Començant per la manca d’assistència als cultes dominicals, la lectura sociològica demostra també que el turisme fa perdre pes social a l’església; el clergat local deixava gradualment de ser un altre dels cacics de la comunitat, cosa que, per altra banda, els havia suposat nafres anticlericals. El bisbe Enciso ja en glossava els efectes econòmics, però a la vegada veia que "Mallorca s’havia convertit en una illa diferent". "Viure tant fora de casa afavoreix les temptacions i les aventures". I, afegeix, l’egoisme, el materialisme, la superficialitat… La tradició mallorquina fortament arrelada en el catolicisme no aprovava el nudisme, el hippisme o la sexualitat lliure, que es toleraven per la seva benèfica influència econòmica, això volia dir l’establiment d’una doble moral –tolerant per als turistes, rígida per als indígenes– que avantposava el profit econòmic al compliment de les pròpies conviccions.

En aquest ambient de pel·lícula neorealista, la venguda d’europeus s’afegí als altres catalitzadors del canvi social de les Balears. Així com els hippies passaren de ser "peluts" a ser objecte d’atractiu turístic, també els bisbes canviaren el seu pensament, només cal analitzar la seva carta conjunta  Ecologia i Turisme a les nostres illes. Pautes per a una actuació cristiana (1990), on peguen fort... contra les malifetes ecològiques. B. Bennàssar ha mantengut els seus criteris, més lluny d’anàlisis únicament pastorals: "La turistització de la nostra vida, no només de la natura, consisteix en la destrucció dels models d’existència personal i col·lectiva i dels valors que la sostenien, posant-los a la venda per un guany fàcil i ràpid". "Quan s’ha parlat de política turística s’ha amagat quasi sempre en un discurs econòmic, es pretén sostreure el turisme de qualsevol consideració ètica".

"Hem quedat baldats o balearitzats". Vet aquí una altra manera de llegir els efectes del turisme. Qüestió de prismes? Tal vegada, però ens fan falta lectures com les de Bennàssar, sense traves i sense pèls a la llengua.