Metges malalts

El PP i els metges diuen, ara, que no es pot imposar la llengua catalana, cooficial a les Balears, però en canvi callen quan s’imposa l’altra llengua cooficial, el castellà. On és la situació de normalitat? On és el bilingüisme? Per què els pacients hem de ser bilingües i els metges no? La qüestió és ben senzilla. Si som bilingües, se suposa que tenim tot el dret d’emprar, si així ho desitjam, la nostra llengua quan anam al metge. Per tant, perquè com a pacients puguem triar una de les dues llengües oficials, és òbviament necessari que el metge conegui ambdós idiomes: el castellà i el català.

En virtut d’aquest dret, la Conselleria de Salut ha fet una norma, més ligth impossible, que diu que fins d’aquí a tres anys no n’existeix cap obligació, que la norma no afecta els metges que ara exerceixen i que, a més, els futurs tendran dos anys per tenir coneixements bàsics de català. I d’això es queixen!!! I d’aquí a la manifestació que va tenir lloc la setmana passada contra la normativa del govern que crea com a requisit d’accés als cossos de metges i infermers el coneixement oral i escrit del català. Estam en un territori bilingüe i el Govern exigeix que els funcionaris públics que exerceixen en aquest territori coneguin els dos idiomes. No és això normal?

Com és normal, les frases fetes i els tòpics s’han repetit durant tota la setmana. La més sentida? "Prefiero un buen cirujano que hable castellano que un mal cirujano que hable catalán". Però de què parlam? Aquí es tracta que tenguem uns bons metges, i en una comunitat bilingüe els bons metges són aquells que tenen capacitat d’entendre els seus pacients! I si si jugam a dir dois, també podem dir: "Prefiero un buen cirujano aunque no hable", si tanmateix només opera... O posem el cas, si tenim dues llengües tan iguals, d’un metge catalanoparlant que no vol parlar en castellà als seus pacients i que quan els pacients li fan un comentari els demana que, per favor –o sense–, li parlin en català. Què passaria? No pensaríem que ha perdut el seny? I per què quan passa a l’inrevés ho trobam el més normal del món?

El PP i els metges (alguns, no tots) han fet massa demagògia perquè, en definitiva, es demana als metges que xerrin català? No. Es demana als metges que escriguin en català? No. L’única cosa que es demana és que els metges entenguin els seus pacients!!!! I si els nostres metges no poden fer això, és que són uns mals metges i han d’agafar els atapins i partir. Més valdria que tots els que es varen manifestar –per cert, hi havia molt de jubilat, molt de mallorquí si català no i molta de gent que aprofitava que el Pisuerga passa per Valladolid i reivindicava qualsevol cosa– aprofitassin per fer un petitíssim esforç per entendre uns pacients que pagam els nostres imposts i tenim dret que ens atenguin o ens entenguin en la nostra llengua. Dia 9 de maig serà el torn d’unir les nostres mans en senyal d’unitat davant aquells que volen fer recular la nostra llengua i el nostre país.