TW
0

Rosa. Fa molts anys que sé que aquella cèlebre frase de Samuel Johnson "el patriotisme és el darrer refugi dels canalles" a les Illes Balears ha tengut sempre una aplicació molt concreta, el patriotisme anticatalà (qualque metge que va dient per on el volen escoltar que se n’haurà d’anar per no voler saber català, resulta que per ventura sí que el trauran, però serà pel cúmul d’expedients que té oberts per altres causes, és només el penúltim exemple). Seguint el mateix patró que els canalles valencians, els d’aquí sempre els heu volgut emular i el vostre somni sempre ha estat provocar aquí una cosa semblant a allò que es va conèixer com "la batalla de València". Una batalla que no podem considerar incruenta, ja que la fúria feixista i blavera va provocar una sèrie de morts.

Cada vegada que els impostors teniu problemes, no ho dubtau, vos embolicau la bandera que vos convé i intentau, amb ella, agitar els sentiments, crear confrontació, atiar la crispació i intentar desviar l’atenció sobre les vostres corrupteles i negocis bruts. Sempre ho he denunciat. L’anticatalanisme a les Illes Balears és el darrer refugi dels canalles, ha estat i és la ideologia dels aprofitats, de la gent que, com el teu expresident, són a la política per robar. El truc és massa vell, massa gastat, massa obvi, Rosa. Ara que presideixes un partit xapat en tres sectors, enfrontat i barallat. Ara que "lideres" una força política que ha acollit lladres de fons públics. Ara que no hi ha dia que qualque membre del govern que vicepresidies i coordinaves hagi de passar pels jutjats per passar comptes amb la Justícia.

Ara que molts ciutadans de les Balears han comprovat que darrere la careta de bons gestors que dúieu tu i el teu expresident hi havia uns mans foradades, malbaratadors de recursos públics i nefastos gestors. Ara que molts votants del PP s’han sentit profundament enganyats a mesura que s’han anat fent públics els desgavells de què, en major o menor mesura, tu ets responsable. Ara que molts militants decents del PP vos estan exigint (de moment han estat molt benèvols i ho estan fent de manera no pública) explicacions i assumpció de responsabilitats. Ara que l’aigua et comença a arribar al coll, espolses la vella bandera de l’anticatalanisme i et disposes a agitar-la tal com ja ho va fer el teu mestre, Jaume, per tenir-nos entretinguts mentre es comprava el seu palau encara no se sap amb quins doblers.

Ara que t’has quedat sense arguments polítics per mantenir la il·lusió i suport dels teus votants i simpatitzants, et dediques a atiar el foc de l’anticatalanisme per veure si aconsegueixes fer una bona foguera on poder cremar els heretges que t’han llevat el poder polític. S’ha de tenir molt poca vergonya per sortir (ara!) a dir que cal derogar la Llei de normalització lingüística i per intentar enderrocar els pilars de la pau lingüística. S’ha d’estimar molt poc aquesta terra i la seva gent, per negar-nos que posem els mitjans que siguin necessaris per recuperar allò que un dia ens va ser arrabassat.

Quan parlam de llengua, parlam de la gent que la parla. Com pots negar el dret dels teus padrins que el metge els entengui? Tant odies la teva pròpia gent? Si hi ha una gent que me fa oi, que em repugna, són aquells que traeixen els seus. Que es venen per un miserable plat de cocido madrileño. Digues-me Rosa, compensen els copets a l’espatla dels teus amiguets madrilenys a canvi d’apunyalar els teus per l’esquena? Què se sent després d’haver escopit a la cara dels teus? Que se sent quan traeixes la teva nissaga? Les teves arrels? Ho paga Rosa? Pots dormir amb la consciència tranquil·la després de dir i fer el que dius i fas? Dorms bé, Rosa?