És l'hora dels adéus?

D’altra banda, Catalina Cirer va tenir moltes crítiques, manifestacions als plens, però en la majoria dels casos aquestes crítiques varen ser el fruit de les decisions –metro, la Real, Jacint Verdaguer, etc– d’un Govern de les Illes Balears que semblava que li era igual què li passàs a Cort i a Cirer. Potser a Cirer li va faltar pegar un cop damunt la taula o, directament, partir en aquell moment. Ara, finalment, se’n va, però val la pena destacar que se’n va d’una manera que hauria de fer enveja a Jaume Matas –els deixà a tots amb el cul a l’aire– i a tots els que se n’haurien d’anar i estan més aferrats que la cola.

De tota manera, el terratrèmol d’aquesta setmana és un altre. El terratrèmol polític continua i els afectats són de cada vegada més. Aquests dies la notícia ha estat Gonzalo Aguiar, funcionaris del Consell de Mallorca i Miquel Nadal. Aquest darrer va ser imputat dilluns, però no haurà de declarar fins dia 30 d’abril, això vol dir que passarà un mes i mig entre la seva imputació i la declaració davant el jutge. És difícil d’entendre, i potser algú ho hauria d’explicar, aquesta manera d’actuar de la fiscalia, que ja es va donar en la imputació del president del Consell d’Eivissa, Xicu Tarrés (aquesta vegada l’afectat era del PSOE) el qual va haver de patir dos mesos entre imputació i declaració. Seria bo que els casos es resolguessin molt més aviat i no haguesin de passar mesos o anys entre una imputació i una sentència.

Els judicis populars existeixen, són previs a l’acció de la Justícia, i massa gent pensa que una imputació, en lloc de ser una garantia judicial, és una condemna. Per això, la justícia hauria de ser molt més ràpida i, lamentablement, des de fa mesos veim com la fiscalia obre i obre casos, però encara no n’hi ha cap de resolt. Turisme Jove, Rodrigo de Santos, Bitel, despatx Feliu, Pla Territorial... són alguns dels temes que s’han encetat, però no n’hi ha cap de tancat. Ja són moltes les persones que pensen que alguna cosa no funciona a una justícia que investiga, obri expedients, detén, imputa i no resol.

I per finalitzar aquest article com l’he començat tornam al Partit Popular. Ara sembla que s’ha tirat a la comèdia i a l’humor. Encara no sabem si en el proper Club de la Comèdia hi tendran un paper destacat, però tot indica que estan fent grans esforços per classificar-s’hi i així poder tenir el seu lloc en el costat de Pedrito Ruiz, Marianico el Corto i Chiquito de la Calzada. S’entén que amb tot el que està caient alguns membres del Partit Popular vulguin tenir el seu minut de glòria, però han d’anar alerta perquè la voluntat ferma, i un tant irracional, de voler tenir aquest minut de glòria els pot fer arribar a perdre –si no l’han perduda ja– la coherència i, fins i tot, l’oremus.

Rosa Estaràs demana a crits eleccions anticipades i, atenció, que tothom apunti! Estaràs justifica la seva petició perquè considera que la situació actual és "insostenible" a causa de la "brega contínua" entre els partits del Pacte i per la "convulsió" institucional davant la investigació de nous casos de corrupció. I olé, olé i olé! És a dir, que ara hi ha convulsió institucional i s’han de fer eleccions anticipades, però quan ells governaven i hi havia manifestacions, guerres sense justificació, atemptats ecològics i econòmics a Eivissa, corrupció, entre moltes altres qüestions, no hi havia ni convulsió institucional ni necessitat d’avançar les eleccions? Llàstima que la incoherència i la manca de rigor no estiguin penades en política, i la seva reprovació esdevingui del tot inútil. La memòria d’alguns polítics és més curta que la d’un ferreret i la seva capacitat còmica deixa petit Charles Chaplin o Peter Sellers. Llàstima que aquests darrers fessin riure i els altres facin plorera, molta plorera.