Zapatero no es cansa de dir que els socialistes del País Basc tenen autonomia, tenen llibertat per pactar o despactar amb qui vulguin. Ja em perdonarà, però aquesta autonomia ens la prendrem com el que deu ser: res. Zapatero té un currículum de mentider que, en casos com aquest, se’ns pot dispensar del deure constitucional de presumpció d’innocència. No val insultar-lo a cada moment, però tenim un bon repertori per recordar-li les mentides i/o promeses incomplides que configuren la seva imatge. És igual, la seva fiabilitat serpenteja pel clavegueram de la política, de manera que ell sabrà –si és que té memòria per controlar tantes mentides– per què ens vol confondre ara amb la suposada autonomia de Patxi López.
Si de cas, López devia haver rebut la consigna de deixar el PNB a la cuneta, i s’hi dedica amb les seves pròpies arts. Però, més enllà d’aquesta improbable possibilitat, l’autonomia de López per decidir sobre la nova legislatura o és una mentida més o és una gatera de cianur. Per ventura les mentides, quan són tan òbvies, deixen de ser mentides i esdevenen doiots? En qualsevol cas, la formació d’un Frente Nacional, la construcció d’un Mur Basc en societat amb un PP que vessa eufòria pels quatre costats, se li pot acabar indigestant a Zapatero de tants de calàpots com cada dia ha de deglutir. Aquests calàpots, en la seva gran majoria, els hi envia el seu soci en el País Basc, ço és el PP. Un exemple: Rajoy, per descriure l’actual situació de Zapatero, diu que està tan tot sol que, al País Basc, només pot pactar amb el PP: "Quién te ha visto y quién te ve", remata la seva filípica. Hauria pogut afegir: "Ni sombra de lo que fuiste", però ja se sobreentenia. La situació s’assembla molt a la d’aquell marit de qui la dóna feia befa perquè era un banyut.
El frentismo del PSOE en el País Basc el converteix en l’objecte de totes les clatellades. A Zapatero se li perd el respecte cada dia per mor de les decisions que, autònomament, pren Patxi López. Li perden el respecte, sobretot, aquells que se li han fet necessari per aixecar el Mur Basc. I, a part, es veu condemnat a vagabundejar pel Parlament espanyol sense rumb, sense amics i quasi sense coneguts, sense capacitat: oferint una imatge que incita més a la compassió que no al respecte.
A part de cometre un error estratègic greu, ens ha demostrat que no és un expert en aritmètica. I si ara descobríssim que no sap comptar? Per la forma en què li surten els comptes, una mica sí que hauríem de desconfiar de la seva persona com a Moisès per guiar el seu poble cap a la terra promesa de la recuperació econòmica. Per a aquesta missió, deu haver de ser imprescindible saber sumar i restar –multiplicar i dividir no és a l’abast de tothom. Qui t’ha vist i qui te veu, ja t’ho diu aquell.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.