TW
0

Aconseguir la recepció de TV3 i d’altres canals en català va ser una de les fites determinants en el nostre procés de normalització lingüística. També ha estat important, en el mateix sentit, que el govern actual hagi decidit que IB3 sigui una televisió en català. Però, tot i que ara la situació ja és precària, a finals d’any el panorama televisiu pot patir un fort retrocés. Si es produeix, hi ha el perill que qualcú vegi un nexe entre governs del PSOE i retrocés del català en els mitjans de comunicació: tancament de Ràdio 4, pèrdua de les connexions amb la programació en català que TVE feia a Catalunya, una llei de televisions privades gens respectuosa amb la diversitat lingüística, increment recent de privades que només emeten en castellà...

Ara, si la cosa no canvia i encara que, a més del PSOE, hi hagi implicats altres partits, hi haurem d’afegir les conseqüències del conveni de col·laboració entre Catalunya i Balears per a la recepció recíproca d’IB3 i TV3, signat a finals de gener. En un context d’expansió de la TDT en què ha crescut moltíssim l’oferta en castellà i en què les possibilitats tècniques han millorat molt, el conveni no sols no preveu d’oferir-nos la possibilitat de sintonitzar totes les televisions de la CCRTV (afegint-hi per tant el 3/24 i el 300), sinó que limita el compromís a TV3 i deixa sols com a possibilitat futura un segon canal (deu ser el K3/33). A la vegada, a Catalunya rebran IB3 i es deixa oberta la possibilitat d’un segon canal (que ara no existeix). Per tant, en lloc d’aprofitar el canvi d’analògic a digital per ampliar l’oferta de televisió en català i, d’aquesta manera, amortir un poc la pèrdua de pes relatiu, el conveni en fa una reducció. En definitiva és un conveni a favor d’aquells que volen que els canvis siguin –en això del català– per a anar cap enrere, com els crancs.

Notícies relacionades

I, si això fos poc per a decebre’ns de la política del govern en aquest àmbit, continua la patètica pràctica de tapar adesiara els programes de TV3. Si pot tenir una remota justificació quan el programa l’emeten simultàniament TV3 i IB3, és intolerable que, tractant-se d’un servei públic, ho facin quan les emissions no coincideixen d’hora ni de dia. En el primer cas, no priven ningú de veure el programa (encara que obliguin a veure’l per IB3); però, en el segon, impedeixen que el puguin veure aquells que no els va bé l’hora o el dia d’emissió per IB3. Redueixen als ciutadans, per tant, l’oferta de programació en català. Tenint en compte que es tracta de televisions públiques i que, un dels seus objectius, és assegurar aquesta oferta, difícilment es pot justificar. Les eventuals dificultats jurídiques no poden ser una coartada, sinó que, en tot cas, han de ser entrebancs que cal superar.

Amb aquestes actuacions no sé si apugen l’audiència, però segur que irriten una part dels ciutadans contra IB3 i la direcció, els qui estarien més disposats a ser-ne aliats, i alhora coarten –encara que els deu semblar molt secundari– la llibertat de veure televisió en català. Tot plegat serveix per a condemnar a la més absoluta precarietat l’oferta de televisió en la nostra llengua i per a convertir-la, amb aquests deplorables comportaments, en extremadament vulnerable als qui la vulguin fer desaparèixer. Sembla que els responsables dels convenis, d’una i altra banda, i la direcció d’IB3 tenen altres interessos que assegurar una oferta sòlida de televisió en català. No hi ha dubte que, al cap i a la fi, la clau per a avaluar les persones i la seva gestió no és què pensen ni què diuen, sinó què fan.