Un gran dia

TW
0

Quin gran dia per aquells que no creuen en l’estat. Jutges de vaga que actuen com a part del seu conflicte i sentencien els propis serveis mínims. L’esperpent d’aquells que han perdut l’orgull del reconeixement social i només cerquen la derrota de qui s’ha atrevit a qüestionar el seu corporativisme. La negació de la paraula com a principal actiu per a resoldre les diferències i la vil recerca de l’encletxa legal per a legalitzar una vaga que a cap legislador, convençut de l’honor que representa fer part d’un poder de l’estat, se li havia acudit necessitada de ser ni tan sols considerada com a possibilitat.

Però ja ho veis: aquells que dicten el que s’ajusta o no a la llei no s’han demostrat capaços de posar-se d’acord en el que la llei diu sobre el seu dret a vaga. Els que, en els seus jutjats i algunes vegades fora d’ells, ens imposen tots els principis de la jerarquia, ara actuen com a antisistema quan el Consejo del Poder Judicial no troba la vaga ajustada a dret. La modernitat ha duit la pèrdua de reconeixement social d’algunes professions. D’altres se la guanyen a pols.