Alexandre Ballester

Continuen disfressant-se

Alexandre Ballester18/02/09 0:00

Passen els anys, la vida continua i el cos va perdent vigoria, però no l’esperit ni la memòria. Certes paraules es mantenen vives en el ressò dels records. Fa més de quaranta anys que, una tarda a Ciutat, amb Antoni Serra, després de llegir el mecanoscrit de la meua obra Siau benvingut, raonadorament apocalíptic, va exclamar: "Has quedat curt". Es referia, en Toni, a l’escena del III acte en el qual, en clau tot innocent, diu: "Ara ningú no es disfressa". I, n’August, tot rabent, li contesta: –"Què dius? Què dius? Que ningú no es disfressa! Tothom es disfressa.

L’oficinista que no pot viure amb la paga que té es disfressa d’home satisfet i va al futbol. El comerciant que roba tant com pot es disfressa de penitent de setmana santa. El pagès que té les terres hipotecades es disfressa de senyor i compra un cotxe que no necessita per a res. El mestre d’obres que arreplega quatre bitllets es disfressa d’home important i manté dues bergantes. L’advocat que no té plets per a viure es disfressa de serp o embulla els amics. La joveneta que no té cap jovençà que li faci jocs es disfressa de beata. I la que té massa jovençans es disfressa d’estrangera. Què dius? Què dius, que ningú no es disfressa? Tothom es disfressa de cap a cap d’any …". Tenies raó, Toni, vaig fer curt. Així i tot, encara continuen disfressant-se.