Aquell temps era ideal, per a la dreta social i econòmica balear: entre 1983 i 1992 el canyellisme li donava un marc polític perfecte. L’aliança entre PP i UM es mantenia, a pesar dels problemes, i l’esquerra era incapaç d’arribar al poder per si sola. Llavors tot es rompé fruit de la crisi de relació amb UM. Des d’aleshores ençà, les bregues entre PP i UM han impossibilitat el retorn a la daurada tranquil·litat dretana. Ara, l’estratègia difusa però cada cop més perceptible de la dreta política, social i econòmica és intentar tornar a posar la pau necessària per recuperar aquells temps de felicitat. Per això es comencen a activar els ressorts d’erosió directa contra Francesc Antich. No pot ser casualitat que coincideixin en el temps cinc fets. Un, la petició l’altre dia de Rosa Estaràs a Antich que presenti una qüestió de confiança.
Dos, i en la mateixa línia de pressió ascendent, que anunciï que no anunciarà una moció de censura que presentarà per sorpresa. Tres, que dimarts en el Parlament UM –tot i votar en contra de la petició del PP al president– evitàs defensar Antich i renunciàs al torn de paraula. Quatre, que Asaja recuperi la condició de batalló d’avantguarda contra el govern progressista anunciant una tractorada, com ja va fer el maig de 2000 contra el primer Pacte de Progrés. I cinquè, que al si de la CAEB s’hagi iniciat una rebel·lió contra el president Josep Oliver per posar al seu lloc algú que faci d’ariet contra Antich. Són els primers moviments tendents no tant a forçar una moció de censura –que per ventura la posaran, però sabent que possiblement la perdrien– com a forjar una estratègia de permanent erosió de la imatge del president.
Amb l’objectiu últim de crear –com diria un marxista– les "condicions objectives" per fer impossible un nou pacte d’UM amb l’esquerra el 2011. És a dir, tornar als temps del feliç canyellisme, quan amb tota la dreta unida l’esquerra era incapaç per si sola d’arribar al poder. Per altra banda, també el retorn al canyellisme se cerca des del PP per part dels crítics que pensen a sortir del partit: els que són i se senten els hereus de Cañellas i que estan apartats del cercle del poder intern. D’aquí la incipient rebel·lió del batle de Manacor, Antoni Pastor. Ell, com altres, acaricia la idea de trencar, de crear un partit regionalista, a l’estil del que hauria volgut crear Cañellas el 1995 –ell mateix ho confessà–, però no s’hi atreví. La dificultat màxima per fer la passa és el finançament i, sobretot, disposar d’algun suport mediàtic important.
Saben que, si no ho aconsegueixen, el seu futur és nul. Però la idea es comenta amb profusió en trobades informals. Es tractaria de fer un partit regionalista que ocupàs clarament l’espai que ara té UM i que aspiràs a tenir un ampli suport a la Part Forana per, se suposa, llavors obligar a pactar el PP. D’alguna manera, doncs, vendria a ser el mateix. Recuperar el temps del feliç canyellisme però per una altra via. Ja veurem què en queda, de tot plegat, d’aquí a dos anys, però si més no a hores d’ara el record dels temps feliços fa que la dreta comenci a moure’s contra Antich, el qual veuen, per primer cop, capaç de governar el 2011 al front d’un govern estrictament d’esquerra. I els fa pànic.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Antich? D'esquerra? Au, no beguis pus !!!
uf! quina falta! volia dir hipotètic amb h, clar.
No crec que aquest ipotètic partit regionalista tregués un excessiu espai a UM (fora d'alguns regidors a pobles). Tenen massa gent a sou i vot clientelar com perquè hi hagi un transvassement de vot massiu. El seu vot no és ideològic sinó de gent que hi depèn econòmicament, amics i familiars.