A on jo visc, com a molts altres llocs, formem una comunitat de propietaris on decidim com s’han d’administrar totes les despeses i les reformes que es duen a terme a la finca. Cosa lògica i senzilla. Com que som els que hi vivim i pagam, també en som els que més bé sabem cuidar el seu manteniment. Mai de mai a cap veí de les finques del costat se li ha ocorregut de passar-nos a nosaltres cap factura, posem per cas, de la llum de la seva finca o del manteniment dels ascensors. Nosaltres, tampoc. Ben alerta hi aniríem. Entre moltes altres coses, d’això se’n diu decència, normalitat, honradesa... Però el que tampoc se’ns ocorreria de fer seria engreixar el seu compte al banc amb aportacions nostres, voluntàries o no, per ajudar-los a tenir la seva finca més maca que la nostra. Això no ho fa ningú enlloc, no n’hi ha (o no n’hi hauria d’haver) de tan lloscos, tot i que de vegades sembla que de més verdes n’han madurades (o que n’han de madurar), si algú hi ajuda.
Amb el nou model de finançament que duen entre mans (dir que l’estan negociant semblaria massa fort, perquè per negociar s’ha d’estar d’igual a igual), el nostre Govern i el de l’Estat, no vull dir que facin riure, perquè si alguna cosa fa és pena. Dic pena perquè és trist i penós haver de pidolar quan els doblers són els nostres i que amb els nostres doblers la nostra "Comunitat" no pugui decidir el que vol fer. I és trist i vergonyós veure com ens roben i haver de callar. I ho és molt més que amb el nom de la solidaritat ens espoliïn i ens diguin que a fora fa fred. Això és de pocavergonyes. Tot i que ho vaig intentar, em costa molt d’entendre el que ens digué el passat 1 de febrer en aquest mateix diari el Conseller d’Economia i Hisenda del Govern de les Illes Balears: "Les Illes Balears volen continuar en el camí de la solidaritat interterritorial.
Volen continuar sent una comunitat dinàmica i resolutiva en l’economia espanyola..." I aquest és el problema! Perquè voler continuar en el camí de la solidaritat amb l’Estat espanyol és el mateix que voler dir que ja estem bé així com estem. Que volem continuar essent solidaris, com fins ara, amb l’Estat espanyol és voler continuar amb el sistema de l’espoli agressiu per després haver de pidolar. Mai tindrem els nostres doblers si no hi posem una mica d’orgull. La solidaritat ben entesa, sí. La solidaritat per l’espoli fiscal, no. Per això jo demano (prego en aquest cas) al Conseller d’Economia, o a qualsevol altra persona, que en parlar de solidaritat amb l’Estat espanyol no ens fiqui a tots a dins el mateix sac; que parli en nom seu o del seu grup, sí, però no en nom de tots, perquè a dins aquests tots jo també hi sóc, i amb el meu nom no em sembla bé, perquè jo no ho vull ser, de solidari, amb l’Estat espanyol.
Jo vull ser solidari amb els pobles que han viscut una desgràcia, amb les nacions que lluiten per la seva llibertat, amb la gent que passa gana i malalties; fins i tot ho podria ser amb altres pobles, també oprimits, dins la península ibèrica. El que no puc acceptar, però, és donar el vistiplau a un Estat centralista perquè ens foti els nostres doblers i que, amb els nostres doblers, ell, aquest Estat golafre, faci solidaritat amb els pobles que tenen les carreteres i autopistes millor que les nostres; amb els pobles on els seus infants, a les escoles, gaudeixen de més ordinadors que els nostres infants; amb els pobles on els seus treballadors, amb 60 peonades (60 dies treballats) cobren de l’atur tot l’any, mentre que els nostres aturats, per poder cobrar tres mesos, han d’haver treballat (cotitzat) nou mesos. Per això no puc entendre com persones cultes i intel·ligents que diuen treballar pel bé del nostre poble (i no dubto ni un moment que així ho intenten fer), puguin no només acceptar, sinó també demanar, que amb els nostres doblers, els mateixos que l’Estat ens espolia, aquest mateix Estat els reparteixi per altres llocs on estan millor que nosaltres. No ho entenc. És que no ho puc entendre. Com no siguin col·laboracionistes. Ha, així sí! Així, sí! Però així i tot, em costa d’entendre-ho.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Volia dir, evidentment, "són més combatius" i no "som més combatius", disculpau s'error
En resum: INDEPENDÈNCIA! Posats a triar, que ens robin els nostres!
EN, no AMB
Jo crec que ses Balears són sa comunitat més maltractada perquè són un pont en potència entre Catalunya i es País Valencià, sa baula dèbil i debilitada de sa cadena per a poder accedir a sa independència. Es veritat que en es Principat tenen una autonomia bastant mellor que naltros perquè som més combatius però també ho és que a València sa identificació amb Espanya és més acusada que aquí i s'estat també els tracta mellor o, com a mínim, no tan malament com Balears
Que en tens de raó!! Si et serveix de res, jo tampoc no ho entenc. No puc entendre de cap manera aquest poble, humiliat, compixat i espoliat. I segueixen votant PP i PSOE. No ho entenc.