Ferran Aguiló12/02/09 0:00
TW
0

No tenc res contra els moviments que proposen boicots per donar força a les seves reivindicacions. A vegades, tenim més força com a clients que com a ciutadans. Però se suposa que els grans partits polítics, aquells que s’autodefineixen amb sentit d’estat i que sempre ocupen importants llocs en els diferents poders, no han d’utilitzar el boicot com a mesura de força perquè tenen les altres. Idò, no. El PP de l’oposició s’estrenà amagant-se al darrere del boicot al cava català. Li degué trobar el gust perquè, ja obertament, en declarà un al grup Prisa quan no està d’acord amb les manifestacions del seu president.

Cal recordar que, per a vergonya de qui en tengui, acabà com la processó de sa moixeta i ara es fan moixonies pels cantons. També prohibiren als seus, en una surrealista acció contrària a tot el que diuen representar, utilitzar els serveis de l’hotelera AC perquè el seu propietari feia de pont entre UPN i el PSOE. Ara, com un boxejador sonat, llancen una espècie de boicot a la justícia, en una mostra d’extraparlamentarisme de barricada.
Sort que tenien sentit d’estat...