Ja sabeu que de totes les teles que es poden sintonitzar a les Balears, només un terç fan la seva programació en català. Dos terços són en castellà. De les ràdios que es poden sintonitzar a un punt concret de les Balears a través de l’ona mitjana, el cent per cent són en castellà. Per FM el recompte dóna un 21 a 7 a favor del castellà (es manté la proporció). Amb una emissora en alemany. En premsa escrita els nombres són encara més esfereïdors: només disposam d’un diari en català, aquest que teniu a les mans (o a la pantalla), mentre que n’hi ha sis o set (depenent de si un d’ells el ficam dins la definició de diari o el comptam com a pamflet) que estan escrits en castellà. I l’entranyable Daily Bulletin, que és en anglès.
Ja vos fareu càrrec que, com a conseqüència d’aquest panorama, a la majoria de mitjans de comunicació, els desocupats són parados. La crisi econòmica global i el mal cap dels governants de l’època en què Jaume Matas va presidir el Govern i Rosa Estaràs en va ser la vicepresidenta està omplint les oficines del SOIB de nous desocupats i tornam a veure una imatge que feia anys que no vèiem: llargues coes a fora de les oficines dels serveis d’ocupació. Ahir era Drach i avui és El Caserío i Can Buades. El cert és que la situació econòmica és greu i a ningú li desitjam que passi pel tràngol de veure’s de la nit al dia a l’atur.
I com que ara per ara la de l’augment de la desocupació és una de les qüestions que més preocupen i una de les que copen les converses de carrer, l’altre dia de pagès vaig viure una anècdota ben curiosa. I no és la primera que he presenciat que va en la mateixa línia. Resulta que un espanyol i un sud-americà intentaven mantenir una conversa en la suposada "lengua común", però no s’entenien gaire. La llengua castellana és tan respectable com la resta de llengües del món, però també és tan diversa (o més) que les altres... I resulta que "parado" no vol dir el mateix per a tots els parlants de l’anomenada "lengua del imperio". Després de sentir el diàleg de sords entre els dos hispanoparlants, vaig recórrer al diccionari de l’acadèmia de la llengua espanyola i ho vaig entendre millor.
"Parado" per als espanyols vol dir "remiso, tímido o flojo en palabras, acciones o movimientos" o també "desocupado, o sin ejercicio o empleo". Però per les amèriques no té el mateix significat. Així a Xile, Perú i Puerto Rico vol dir "orgulloso, engreído". A Cuba se’n diu "del pene erecto" i a Nicaragua un "parado" és "un varón que tiene el pene erecto". En la varietat hi ha l’alegria i els nouvinguts sud-americans no han de patir per la seva manera de parlar el castellà, ja que aquí temin molts i grans defensors de les modalitats. I la presència a la nostra terra de maneres de parlar tan diferents del castellà pot ser una bona lliçó per a aquells que tenen dubtes sobre la unitat de la llengua catalana. Ara, per un servidor, ja mai més tendrà el mateix significat escoltar allò de:
"Porque me paro
me llaman el parado,
porque me paro
me llaman el parado
porque me paro".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
com l'àmplaria que té sud-americà anem bé si mos entenem. A mi me costa entendre el cinema argentí més per l'accent que per l'lèxic però també me costa d'entendre un andalús o un gallec. És important l'unidat de la llengua en la comunicació escrita, però a nivell oral sempre haurà diversitat i varietat com part de la riquesa i identitat dels pobles. I aquí si dius "ens anem" te miran com les vaques al tren i els pagesos jo crec que ni t'entenen. Encara que moltes vegades n'hi ha menys enteniment entre parlants de la mateixa varietat ,així que, com diu làrticle "En la varietat hi ha l'alegria"
I la creu que suposa dir el meu nom a un argentí, Quan dic que nom Conxa riuen. "La concha de tu madre" és molt fort. He optat per dir Conxita com en els temps del Duo Dinàmico. Sona més suau. Ai aquestes modalitats del castellà, per jo són una creu.
I això per no parlar des significat des mot "coger" a llocs com l'Argentina
ridicul...pareix mentida.
Fa anys n'Arfonzo Guerra va dir davant un nombrós públic: -¡ Pasmao! ¡Pasmao me he quedao yo cuando me han disho que en Eppaña todavia queda un parao! Está en Mayorca y le llaman "El parao de Baldemosa! ¡Como que és el único parao!
Una vegada, fa molts anys, vaig anar a un concert a l'aire lliure amb un amic colombià que feia poc que era aquí. A la taquilla ens varen demanar si volíem entrades per estar seguts o parats, amb una diferència de preu considerable. El meu amic es va ofendre un poc i va aclarir que «Parados, no, que los dos trabajamos». Visca la diversitat lingüística!
Una vegada fa molts d'anys, un grup de mallorquins el cantarem a cor al foc de un campament instalat a la península. La resta d'espanyols no sabien si riure o plorar. No entenien res de res. Era una cançó surrealista. "Me llaman el parado, porqué me paaaro. Porquè me paro y porquèee... me llaman el paraaaadoooo porque me paro y porquéee me llaman el paraaadooo porquè me paaro!" Genial!