Obres la porta o puges la barrera, com qui bada una persiana més, en la façana de Ciutat. Comproves que els mostradors siguin plens i no hi hagi cap buit. Col·loques la reposició de les vendes del dia anterior, mentre entra el primer client. No tens gaire xerrera encara, però la persona que se t’apropa no en té pas la culpa. Et demana què tens de tal autor, i el nom d’aquest, en sentir-lo, t’ha semblat proper, familiar i a la vegada poc rellevant... Insisteix que mostris per pantalla el llistat del que tens, d’aquesta nova promesa en potència que "ha sigut recentment guardonat per un ajuntament del Principat". Mostres prudència i respecte cap a la pròpia ignorància i lamentes que les existències a l’ordinador marquin en vertical una llarga i solemne llista de zeros; cada obra ve seguida d’una baula en la mateixa cadena de títols.
L’home simula tranquil·litat i insisteix un parell de vegades en si els hem tingut mai, els títols que hi apareixen. Sembla conèixer força l’obra (i diria que la trajectòria) de l’autor en qüestió. Diu el títol del darrer llibre que ha publicat i que assegura haver vist ja a tots els aparadors de les llibreries de Barcelona. "És un títol que segurament et demanaran molt". "Gràcies, és bo saber-ho". Sembla que com és costum, com quasi totes les novetats (aquesta també), arribarà més o menys una setmana més tard a partir del moment en què ja el tenen als mostradors els llibreters de Barcelona. No tinc el títol. No el conec i de moment no està fitxat. El client em demana si hi hauria problema, en cas que en volgués mitja dotzena, i... què trigaria. No acaba de concretar res, i finalment no es confirma cap comanda.
Lament per segon cop no conèixer l’autor i la seva obra. Després de consultes i comprovació dels títols del mateix autor fitxats en la nostra base de dades, el client es mostra entre molest i un xic divertit, però a la vegada pesadament enigmàtic. Quan es disposa a fer el darrer tomb pels carrerons que formen les novetats, camina parlant-me i mig acomiadant-se, assegura que tornarà i que potser, "si en demanes bastants", tornarà i s’emportarà l’esperada novetat a cabassos. Vaja, que sembla tan i tan bo que no en bastarà un i que si continuam fent feina així necessitarem l’ajuda del psiquiatre. No trigam molt, a la botiga, a confirmar el que ja es veia venir, per no rompre la nova tendència d’utilitzar la més vella tècnica.
Sortim de dubtes molt aviat i de manera força incòmoda. Entra una noia abans que el nostre personatge pugui acabar de sortir, quasi ensopeguen, i parlant fort amb la veu clara i amorosa li amolla: "Carinyu, ja has pogut comprovar si tenen el teu llibre? " L’escriptor, molt conegut a casa seva a l’hora del dinar, es penja les cames al coll i fot el camp d’un rampell, sense mirar enrere. Servidor torna a la feina endreçant un prestatge. Les batallades que arriben d’en Figuera adverteixen que això no s’atura. Des d’aquí dintre no es nota, però malgrat les nostres imperdonables mancances, la terra, implacable, continua voltant en el mateix sentit.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.