Acotant el cap

Els diaris de clar posicionament catòlic han vist en la trobada i en els temes abordats –avortament, educació per a la ciutadania i llibertat religiosa– una estratègia desestabilitzadora del Govern Zapatero. Amics del Vaticà mentre mantenen l’enfrontament amb Rouco i els seus deixebles. La dreta passa pena, no li agrada l’amabilitat i el somriure entre Bertone i De la Vega. Tots aquests darrers anys sortint al carrer cada dissabte de la mà dels bisbes perquè ara tot sigui normalitat davant la premsa.

Els que hem passat la infantesa i part de l’adolescència en col·legis religiosos ja fa temps que vàrem aprendre que l’Església és versàtil i pactista. Al cap i a la fi, les seves protestes sempre acaben sent qüestions qualificables econòmicament. I és que la qüestió econòmica sempre està present. Ara que estam en crisi l’església no hi podia faltar. Els governs ajuden les entitats financeres i fins i tot els hotelers, per què havia de ser diferent un sector tan poderós com l’Església catòlica? De fet, ja són pocs els col·lectius que no s’hagin mobilitzat demanant ajudes per afrontar la crisi.

Sembla que el sistema tremola de bon de veres i els més poderosos esperen que el Govern els auxiliï de qualque manera. La resta, els que estam destinats a consumir i consumir per aixecar el país, resistim com podem. Cada mes veiem amb impotència com la nòmina es divideix entre la hipoteca, el rebut de la llum, el de l’escola dels nins...

I a sobre ens sentim afortunats i estam agraïts, tenim feina i els nostres fills no estan entre aquest quasi 50 per cent de joves que abandonen els estudis! Estam tan contents que cada dia quan arribam a la feina no aturam de treballar, acotam el cap i donam gràcies a tots els déus perquè la nostra empresa no sigui la que tanca aquesta setmana.