TW
0

Us proposam una ascesió força interessant i salvatge a un dels cims secundaris de la serra nord mallorquina: el Cornador Petit (807 m). El trobam ubicat als peus del seu germà major, el Cornador Gran (956 m), separats per un estret coll. Per ascendir-hi emprarem els camins vell del Barranc i el de l’Aladern, mentre que per davallar-lo ho farem pel pas d’en Careta, una via molt bella però força difícil, on fa falta una corda com a passamà. Per tant, es tracta d’una excursió on calen seny, avançada experiència muntanyenca i una meteorologia òptima. Finalment, atès que de sortida passarem per alguns olivars, és necessari demanar permís. En total ens podrem torbar unes 5 hores de caminar efectiu.

Iniciam l’ascensió des de les rentadores públiques de Biniaraix (1), on arrenca el camí del Barranc. Ben al damunt ens queden els dos imponents Cornadors, cap on ens dirigim. Els primers metres del camí avancen planers, des d’on es poden observar les cases senyorívoles de Can Ribera. Més endavant travessarem el torrent per un pontet i iniciarem la lenta i bella ascensió. Aviat deixarem a la dreta una fornícula amb una fonteta. Llavors continua una segona part més planera, on ens hem de desviar en la quarta entrada a la dreta, que coincideix amb una corba del camí. No té barrera i amb una fita de color a la paret. Ens trobam a l’inici del camí vell del Barranc (2).

Avançam uns pocs metres i tot d’una ens desviarem de nou cap a l’esquerra. A partir d’ara apareixerà un empedrat vell i en condicions no tan favorables com el de l’itinerari normal. El camí dibuixa nombroses ziga-zagues entre vells olivars. Anirem deixant alguns caminois secundaris de banda fins a situar-nos damunt el coll d’en Se (320 m), on trobarem una barraqueta (esquerra) i una era de batre. El Cornador Petit s’alça imponent a la nostra dreta. Continuam. Un poc més avall endavant una altra barraca a la nostra dreta. Bastant més avall, poc abans del gorg de Can Catí, deixarem a la dreta l’accés a una caseta per un caminet graonat i empedrat. Pocs metres més endavant, en un revoltet, arrenca una pujada de marge. Avançam un poc i després iniciam un ascens transversal (dreta). Aviat distingirem una gran figuera, hi passam per sota i vora les penyes apareixerà el camí de l’Aladern (3).

Metres més amunt, arribarem a una mena de collet que dóna dins el torrent, on ens hem de desviar a la dreta. Pujarem amb més dificultat per l’abundós matoll, fent ziga-zagues. Seguirem l’esvaït camí fins a situar-nos davant el torrent del Barranc. En travessarem el jaç i iniciarem una dura pujada fins a assolir el camí del Barranc. Des d’aquí continarem en sentit ascendent fins a assolir la desviació dels Cornadors (dreta). Travessam de nou el torrent i pujam fins a arribar a un camí de carro. Poc més endavant el camí torna a ser de ferradura. Després d’uns revolts arribarem a un marcat coll entre penyes, amb un gran pi i un indicador de pedra que ens mena per la ruta del Cornador Gros. Cal tenir clar aquest punt perquè és aquí on ens hem de desviar (4).

Sortim, doncs, del camí del Cornador i davallam pel coll mirant cap a la vall de Sóller. Hi trobarem un petit tiranyó que és interessant no perdre. Després, en tendència cap a l’esquerra, passarem per davall les penyes i avançarem entre masses de matoll. Vora la paret botarem una paret seca i més endavant iniciarem una lenta ascenció fins a situar-nos sota el Cornador Gros. Avançam cap a ponent. Davall una gran balma trobarem la font de l’Heura, un ullal amb una mica de mina (5). Més endavant ens trobarem davant una mica de cresta amb el coll natural que ens separa del Cornador Petit. Davallam fins a trobar un petit passet en el qual caldrà parar una mica l’atenció (i fins i tot posar per primer cop la corda com a passamà). Finalment assolirem el collet i, des d’aquí, pujarem per l’accidentada cresta fins al cim, el qual es troba coronat per una gran fita de pedra (6). La vista damunt la vall de Sóller és espectacular, com també la cresta del Cornador Gros.

Per baixar al pas d’en Careta, situat als extrems de mestral del cim, s’ha d’enrevoltar per tramuntana tot el cim. Per això, davallarem fins al collet per on hem passat, on trobarem una canal mirant al Barranc (gregal). L’interior alberga un fort rost, amb càrritx i terra, per la qual cosa haurem d’instal·lar el passamà. Amb molta cura davallarem uns dotze metres, i a l’esquerra, mitjan canal, trobarem a l’esquerra unes lleixes amb un filferro instal·lat, per on sortirem. De les lleixes assolim una cresta i a l’altra banda davallam fins als costers de tramuntana del Cornador Petit, plens de càrritx i amb un pinaret. Per sota del cim avançam cap a ponent fins a la cresteta que divideix els vessants, on a l’altra banda se situa el pas d’en Careta (7).

El pas en si són una sèrie de graons metàl·lics encastats a la paret, els quals amb rapidesa ens situaran dins la gran rosseguera per on davalla el saragall de Can Ribera. La rosseguera és llarga i penosa. A sota trobarem alguna fita esporàdica que ens durà cap a gregal, per anar a cercar de nou el camí vell del Barranc, just per davall les rotes d’en Querol (8). El camí travessarà olivars amb llurs porxos, fins a assolir l’inici del camí vell del Barranc, a l’altura de la font del Patró Lau. Un cop aquí, pel camí del Barranc, davallam fins a Biniaraix, on posam fi a la ruta.