El decret de mesures urgents que vol aprovar el conseller de Turisme, Miquel Nadal, ha provocat un cert enfrontament entre UM i el Bloc, perquè aquest última formació desconfia de les intencions últimes del decret, el qual, pensa, podria acabar per ser un colador de projectes que, sota excusa de reformes, implicassin augments de volumetria, d’altures, etc. Possiblement la guerra política entre Bloc i UM acabi negociant tots dos amb l’estratègia dels cromos. El Bloc afluixa amb el decret i UM fa el mateix amb el llei del sòl. I aquí pau i després glòria. Tanmateix, l’esmentat decret és quelcom molt important que durà cua. D’entrada el mateix conseller reconeixia despús-ahir que "probablement" la reforma de la planta hotelera que impulsa el decret no començarà aquesta temporada.
Una errada seriosa, perquè el govern nacional ja ha tret el Pla Renove –400 milions d’euros– per a l’hoteleria i se suposava que quan aquest s’iniciàs, l’altre, el decret, ja estaria llest i en vigor. Com seria allò lògic i natural. Perquè de fet des del primer moment en què es parlà d’aquest decret sempre se’l presentà complementari al Pla Renove. Tanmateix, com diu el conseller, no serà per a aquesta temporada que es pugui posar en valor, sinó per a la propera. Una manera gens bona de començar.
La reforma de la planta hotelera és un objectiu lloable, en el qual està bé que l’administració s’hi impliqui. El que no està clar és el com ho ha de fer. Perquè fer un decret ad hoc per a un sector professional no pareix que sigui com a molt correcte. Se suposa que el decret famós consistiria a alleugerir les traves burocràtiques per enllestir les obres de reforma dels hotels. Molt bé. Però perquè per als hotelers sí i no per als industrials? O per als comerciants?... La burocràcia la pateixen tots els ciutadans. Si se l’ha de fer manco ofegant, que sigui per a tothom. No només per a hotelers.
Més enllà del dubte sobre l’aplicació concreta del decret, el seu objectiu final, l’ajuda a la reforma de la planta hotelera, s’hauria d’assumir com a estratègia general de tot el Govern. Fa l’efecte que no tothom, encara, entén que el turisme ha estat i és el principal element de modernització de Mallorca i de Balears, i que sense ell encara aniríem vestits plàcidament a l’ampla i emigrant. Del turisme en vivim gairebé tots de manera indirecta i directa. Aquesta evidència fa més mal d’entendre les divergències que dins del mateix executiu es produeixen. No es tracta de donar als hotelers –que només són una part del turisme– tot el que volen.
Per exemple, seria vergonyós que amb l’excusa del decret s’hi passasin projectes que la normativa actual –sense decret– faria impossibles. O, també, no es podria acceptar de cap manera que començant ara pel decret esmentat al cap d’una temporada tornin a la càrrega demanant canvis d’ús per passar edificis d’hotels a residencials. Tot això serien abusos. Però cercar fórmules perquè l’hoteleria mallorquina i balear continuï essent competitiva i continuï atraient la majoria del turisme de masses del Mediterrani és bo per a tothom. No debades ens genera, el turisme, devers el 80% de tota la riquesa que produïm i ocupa una gernació fent-hi feina. La part bona de la crisi en relació al turisme és que ja se senten moltes manco veus parlant de canvis de "model". Pareix que el realisme comença a imposar-se, la qual cosa és d’agrair.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
En Nadal no sap què ha de fer per tenir una mica de protagonisme. Encara arrossega la frustració de no poder esser batle de Ciutat.
Curiós que critiqueu a qui va dirigit el decret Nadal, i no el pla Renove de ZP. Per què se us ha de veure sempre tant el llautó?
És tal com dius, Miquel, l'articulat del decret-llei que s'ha filtrat (perquè no hi ha hagut cap tràmit obert d'informació pública), dóna carta blanca al Conseller de Turisme per autoritzar noves obres de reforma, i legalitzar-ne de velles, que INCOMPLEIXIN la normativa urbanística i mediambiental. Miquel Nadal proposa desdir-nos dels decrets Cladera, la Llei General Turística, la disciplina urbanística… En resum, pretén que el poder executiu barati, a cop de decret, l'esperit de les moratòries i una vetlla mínima per la qualitat de l'entorn urbà, per satisfer als empresaris infractors, amb l'excusa de la crisi econòmica. És a dir, s'hi val fer trampes, perquè les trampes ens han dut a una crisi! Sembla que Miquel Nadal vol passar a la història, encara que només sigui per un disbarat retrògrad i immoral...
El primer que s'ha de fer és lluitar contra la oferta il·legal. Facin el favor de comparar les xifres d'arribades de turistes amb les pernoctacions que es declaren oficialment. Tot cristo ho lloga tot, te'n vas per foravila i tot està llogat, ningú no declara res, i els que tenen places oficials han de pagar tots els impostos. Davant aquesta competència delictiva i la deixadesa dels inspectors de Turisme que, només van a fer el jornal, i només inspeccionen les places oficials, els negocis declarats no tenen res a fer. Perquè ningú no controla el que se ofereix des de planes web estrangeres? Fa por, la quantitat de doblers negres que es giren a Mallorca !! Les autoritats ho saben, i no fan res. Així és que, senyors periodistes, no em vengueu amb coverbos.