Mateu Alemany ja és el nou president del Mallorca. No només això, sinó que li han donat el control de les acciones de l’empresa que són, encara, de Vicenç Grande, aproximadament el 92% del total. Molt més important és el control de les accions que no la presidència. Perquè en qui les controla hi ha el poder efectiu. Si Joan Antoni Ramonell hagués estat el president, per exemple, no hagués pintant una regadora, perquè el poder continuaria essent de Grande. Justament allò que ell volia, seguir mandant sense presidir. Però no ha estat així. Com que a ningú no se li escapa que qui té més de nou de cada deu accions d’una empresa no sol regalar-les ni cedir-les, i manco a qui, com és el cas, no li agrada ni poc ni gens, alguna explicació hi ha d’haver.
És evident que els administradors del concurs de creditor de Grande, i possiblement el jutge, l’han posat contra l’espasa i la paret. O Alemany o Alemany. Sigui voluntàriament o a la força mitjançant intervenció i renunciant el propietari a tota possibilitat d’incidir de qualsevol manera en la gestió de l’empresa durant el període fixat, que finalitza el proper juliol. De tota manera, i encara que supòs que teòricament el control de l’empresa podria revertir a Grande, tot té pinta de ser definitiu. Més encara per la quantitat de l’opció de compra: 3 milions si l’equip continua a primera i 1,3 si baixa a segona. Rebobinem un parell o tres mesos. L’empresa barraleta estava en venda per devers 40 milions d’euros.
I ara Grande se’n desfà a través d’una opció de compra per manco del 10% d’aquella quantitat. Si més no curiós. Ja es comentà aquí en el seu moment que l’afer del Mallorca podia ser un bon un indici de com es feien els grans negocis durant l’època de l’esplendor de l’especulació urbanística i immobiliària a Mallorca. Enormes quantitats de doblers mitjançant fum, el qual quedava convertit en or en funció d’interessos estranys. Amb el Mallorca ha passat quelcom igual, per a l’enrevès. De valer una suposada fortuna, a una quantitat tan ridícula que no es fum però s’hi sembla. És molt rellevant què va dir Alemany tot d’una de signar la rendició de Grande. "El primer gran objectiu és finalitzar una època que la història s’encarregarà de jutjar.
Torn per fer surar el club i retornar-li la credibilitat que va tenir". O sigui que no té credibilitat i està enfonsat. Cert, i no fa cara que es referís Alemany a la qüestió esportiva que no té importància, a efectes d’aquest article. El que caldrà veure és si "l’època passada" la jutja només "la història". El mes de juliol Alemany n’haurà de fer efectiva la compra de l’empresa. Com que no és creïble que un home de la seva experiència es fiqui en tal embolic sense tenir certes assegurances, és probable que ja tengui pactat qui seran els que compraran les accions de Grande el proper estiu. Si així passa, i tot indica que sí, serà el final d’una època durant la qual possiblement molt poca gent sàpiga fins a quin grau degué estar de preparat el Mallorca d’entrar en una situació sense sortida.
A efectes esportius, tant se val el que passi –i servidor, confés "balearico", només pot desitjar el pitjor per a l’equip barralet–. Allò important és que s’ha acabat amb l’esperpent d’una empresa que és seguida per milers de mallorquins, a qui han estat enganant i insultant durant els darrers temps.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.