Vine a sopar i aguanta

M’he estat mirant a estones el Vine a sopar amb mi (A3TV, de dilluns a divendres) i he arribat a la conclusió que és urgent decretar que la decoració de les llars sigui establerta com a contingut ineludible de l’educació obligatòria. Els cuinats que hi fan són poc o molt discutibles (en general, com més complicats, més fàstic aparenten), però la decoració, a les llars dels successius amfitrions, i amb poques excepcions, és criminal: en aquests ambients de cadires groguenques, paper pintat premodernista, paisatges a l’oli d’aquests que et regalen quan compres un sofà barat i làmpades que es van penjar els anys seixanta és impossible que l’àpat més elaborat de Ferran Adrià pugui ser encaixat com cal.

També hi he observat un altre efecte col·lateral, que rega de crisi molts episodis: els concursants tenen sovint dues professions, i són presentats com "operari de reformes i músic", o "auxiliar de vol i model", o "perruquer i entrenador de futbol". Dels consells del programa, per ser l’amfitrió perfecte, em quedo amb els que recomanen "deixau oberts alguns llibres, per la casa, perquè s’hi vegi un ambient cultural..." i "no oferiu escuradents als convidats".