Qui fa feina en diumenge Futbol i sentit comú

Ara, si un dia dedicam tres segons a pensar per què hi ha periodistes esperant l’arribada d’un futbolista; i per què munten guàrdia durant dotze hores, en total per oferir una imatge i donar així testimoni del retard, per ventura podrem concloure que no és que el món hagi enfollit irrevocablement, sinó que hem tornat beneits, ens nodrim de la beneitura que consumim, i que compram beneitura, en subvencionam mitjançant les empreses públiques d’audiovisuals; i, en resum, no estam en bones condicions per recuperar el sentit de les coses.

I no és que el futbol estigui més amarat d’estultícia que altres petits mons –potser una mica més, però poca cosa–, sinó que la tradueix de forma més directa, sense filtres, amb la desimboltura que li atorga l’aprovació general de la seva especificitat. Una vegada, Ricard Pla, que ha dedicat un tram considerable de la seva vida professional als esports, em va dir que les virtuts i els vicis de la gent del futbol no eren ni més ni menys que els de la resta de la societat, però que en el futbol tothom els du escrits a la cara.

Les anàlisis futbolístiques d’alguns argentins, retòrics amb més o no tanta gràcia, varen significar un primer intent de projectar en el futbol una mirada una mica més noble. Jorge Valdano ha pogut fer fortuna en una tercera etapa de la seva vida vinculada al futbol –primer, jugador; entrenador, després; i ara, comentarista– gràcies a una cultura general ben aprofitada: té un vocabulari ric, és hàbil en la creació d’analogies, d’imatges literàries i, sobretot, posseeix l’instint de l’adjectiu, que és instint i cultura alhora.

Però ha hagut d’arribar a una banqueta Pep Guardiola perquè tots plegats ens adonem que el gran absent del futbol és el sentit comú. Guardiola és capaç de congelar una roda de premsa previsiblement tempestuosa amb l’ús planer del sentit comú. El seny, o el coneixement, del gran antecessor de Xavi i gran successor de Rijkaard ha revolucionat la manera de parlar de futbol, d’analitzar-lo –si és que això té massa sentit– i, sobretot, de fruir-ne. Ens ha ensenyat que es pot aplicar el seny al futbol.

Quant al retard de Messi, va donar als periodistes una explicació normal: és un noi jove, viu molt unit a la família, va apurar les vacances a l’Argentina i després patí el desordre dels aeroports i les línies aèries. Va deixar tothom amb la boca oberta: quina explicació genial...! Si el sentit comú és revolucionari, en el futbol és la mare de totes les revolucions. Només ell s’ha atrevit a dir que tan sols és un joc, que no ens hi va la vida. El dia que les coses li surtin malament, sabrem fins a quin punt no li ho han perdonat.