Durant el 2008 hem sabut que, tot sovint, els retrats de gent famosa semblen més al pintor que a la persona objecte del retrat. Aquesta és una de les cent coses que destaca la BBC en la seva llista de coses que hem après durant l’any passat, una llista que està confeccionada a partir de fets curiosos extrets de les notícies quotidianes de l’any. Que el coneixement canvia de cada dia que passa és un dels fets que tenim més que assumits i, per si un cas quedava cap dubte, això dels pintors vindria a qüestionar una de les coses que –sempre segons la llista de la BBC– havíem après el 2007, com és que Cleopatra i Marc Antoni eren lleigs, o més ben dit, les seves fesomies no s’acostaven gaire a les imatges que el cine ens ha tramès d’aquests dos personatges.
Aquesta és una conclusió extreta pels experts de la univesitat de Newcastle que van examinar unes monedes amb les efígies dels dos mandataris, pertanyents a una col·lecció privada que va ser estudiada durant el 2007 per a la seva exposició pública en un museu britànic. Vistes les monedes, els experts varen revisar la literatura sobre la reina egípcia i varen descobrir que cap dels escriptors romans que en parlen no diu que sigui guapa, per contra, diuen que és carismàtica, intel·ligent i que tenia una veu seductora, però de la resta no diuen res, la qual cosa vindria a corroborar que la poca gràcia que mostra el perfil de les monedes és natural i no deguda a la poca destresa del gravador. Una hipòtesi que ara quedaria desbaratada –si més no, en part– per la troballa sobre l’ego dels pintors.
Tanmateix, els he de confessar que a mi m’ha semblat més interessant la llista del 2007 que la de l’any passat. I és que, per exemple, durant el 2007 vàrem saber que al cim de l’Everest hi ha cobertura per a mòbils, gràcies que un escalador anglès va anunciar que pretenia pujar al cim del món per assolir el rècord d’haver fet la trucada des del punt més alt del Planeta, la qual cosa seria possible a causa de l’existència d’una estació repetidora xinesa que té vista directa amb el cim. Durant el 2007 també vàrem saber que, més enllà dels còmics i de les pel·lícules de Superman, la kriptonita existeix.
Això sí, aquest nou mineral –trobat a una mina de Sèrbia– que bloqueja els superpoders de l’heroi és blanc i no verd, però la seva composició es correspon exactament amb la descrita a les pel·lícules. Ja es poden imaginar la cara que se’ls degué posar als tècnics que el varen examinar quan varen descobrir que la seva fórmula era la d’un mineral prèviament descrit, però no a cap tractat de química, sinó a les històries de Superman. Això sí, encara no sabem si, efectivament, neutralitza o no Superman, atès que no hi ha hagut manera d’aconseguir que s’hi presentés per fer les corresponents proves.
Sense anar-se’n gaire enfora de temes energètics, també vàrem saber que hi ha hagut algú que s’ha entretingut a comptar quants endolls són necessaris en una casa d’avui. La resposta és que, per a un habitatge de tres dormitoris, fan falta 38 endolls, ben bé el doble dels que feien falta ara fa trenta anys. Així que ja ho sap, si vostè també ha de tenir lladres (d’endolls, vull dir) pertot arreu, està com el vuitanta per cent de les llars angleses. Altres coses, tan interessants com inútils que es varen destapar durant el 2007, serien que Zsa Zsa Gabor i París Hilton són família; que hom podria fer diamants a partir de cacauets, o que els cocodrils no tenen res a envejar dels coloms missatgers, almanco, els cocodrils australians, ja que una partida que va ser desplaçada del seu hàbitat uns centenars de quilòmetres varen tornar –això sí, xino-xano– al seu lloc d’origen.
Els beneficis de la migdiada –uns vint minutets– també varen ser reivindicats durant el 2007, gràcies a un estudi sobre la manca de descans característica –sembla– d’aquests temps, la qual cosa va donar peu a parlar de l’inemuri, una pràctica japonesa que consisteix –observant unes certes regles– a dormir a la feina. Una de les regles és que s’ha de fer dempeus o ben assegut i no s’ha de fer gaire coneixedor, vull dir, que només es poden tancar els ulls. Diuen que, sovint, l’inemuri és vist com una mostra de compromís amb la feina, ja que allà hom no pot entendre altre cansament que el derivat de la feina i és per això que, de vegades, n’hi ha que simulen l’inemuri, justament per mostrar la seva dedicació i compromís amb l’empresa, la qual cosa no crec que sigui gaire exportable a aquestes contrades nostres, no sé si dir, malauradament.
En un altre ordre de coses, resulta que Dinamarca és el país més feliç d’Europa, o almanco, ho és entre els quinze que han estat objecte d’un estudi fet per investigadors de la Facultat d’Economia de la universitat de Cambridge. Itàlia seria el més infeliç, atès que d’Espanya no es diu res, no sé si perquè no entrava a l’estudi o perquè estava situada al mig de la taula. La darrera cosa que volia destacar –i que els pot ajudar a entendre perquè m’he quedat amb la llista del 2007 i no la del 2008– vindria de la mà d’un estudi fet per universitaris americans que asseguren que el secret de la felicitat estaria en acceptar la misèria, així talment.
La notícia data del juny del 2007 arran d’un article publicat a la revista The Journal of Marital and Family Therapy i, tot i que es refereix a la felicitat de la relació en parelles, no deixa de ser ben reconfortant en temps de crisi com els actuals. La veritat és que no tindria tant de mèrit, o semblaria oportunista, si la seva publicació fos més recent.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.