Homosexualitat i canvi climàtic. Aigua i oli. Qui els pot mesclar? El cap del Vaticà, naturalment, que de miracles en sap més que ningú. El grau d’enlairament sobre la realitat que pateixen els jerarques del vaticanisme és prou conegut, però d’ençà de la successió al capdavant de la prefectura de l’únic estat teocràtic que existeix a Europa alguns esperaven que les coses canviassin, ni que fos una mica, perquè el titular actual és home –diuen– molt preparat intel·lectualment. Doncs la perla que ha deixat per a la posteritat durant aquestes festes del solstici d’hivern és de les que marquen època.
Segons les cites de premsa del passat dia 24 –que a la vegada citaven l’agència de notícies France-Press– el president vaticà va reunir els seus ambaixadors i delegats internacionals –o quelcom per l’estil– que formen l’anomenada Cúria Romana, davant dels quals féu l’obligat míting polític, ja que –segons les cròniques– sol ser aquesta l’ocasió en què tot president del Vaticà aprofundeix en la ideologia. O sigui, va donant consignes que els seus agents a l’exterior després intentaran espargir per tot el món.
Enguany va tocar tema de biologia ideològica, i el president vaticà il·lustrà els seus agents dient-los, per exemple, que "és Déu el que decideix qui és home i qui és dona" i, a partir d’aquesta –per ell– constatació, desenvolupà la teoria segons la qual "si no s’escolta el llenguatge (d’aquesta) creació i se la menysté, serà la destrucció humana". Advocà per "una ecologia de l’home" ja que, "si es protegeixen les selves tropicals", també s’ha de "protegir l’home" (vol dir la concepció vaticanista de l’home i de la dona, valgui l’aclariment), protecció que inclou inexorablement al seu parer la defensa aferrissada de "l’únic" matrimoni possible: un home i una dona, d’acord amb les lleis que la dona del cap de l’estat nostre defensava fa no gaire temps.
Desenvolupant la comparació entre ecologia i "home" –pobres ecologistes, que han de veure la seva doctrina elevada al més alt dels altars vaticanistes–, i en sintonia amb tan pintoresca ideologia, el president de l’estat teocràtic fins i tot va comparar –segons les fonts abans citades– l’homosexualitat i "el canvi climàtic" perquè ambdós "són iguals de perillosos". No és donat a un profà en qüestions pròpies de la ideologia vaticana com servidor entra a avaluar la profunditat intel·lectual de l’opinió del cap de l’estat teocràtic. Però quan una persona que està al capdavant d’un moviment organització com aquest, que cobra tanta pasta pública al nostre país diu aquestes barbaritats –si més no barbaritats a ulls de la gent normal que pobla immensament Espanya– caldria que s’hi posàs remei.
No és una anècdota d’aquestes festes. És una prova més –i van...– de l’enlairament cap a l’estratosfera d’una jerarquia que, llavors, es fica tot el dia en qüestions civils del nostre país i que compta, quasi res, fins i tot amb el suport de la dona del nostre cap de l’Estat. És un insult a la nostra democràcia i un atac directe contra el nostre mode de vida. Si aquesta genteta vol seguir elevant-se cap als cels, fins a arribar a l’èxtasi de, com digué Blas Piñar, "la solitud dels elegits", és problema seu. El nostre és acabar amb el finançament públic de qui ens ataca i insulta d’aquesta manera.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
En Josep com sempre té tota la raó del món i recordem que el cap d'estat també és hereu de'n Franco i així anem a n'aquest país, finançant els animalets de la sotana i amb 9 + 3'3 (partida especial per reformes) mil·lions d'euros per mantenir el borbo mal educat i la seva guarda.
La separació església-estat no és només feina del govern. Assumim la nostra part de responsabilitat, i no donem, per exemple, difusió mediàtica a segons quins esperpents.
Qui li posa el cascavell al moix?. Cap govern, des de l'inici de la democràcia a l'estat espanyol, s'ha atrevit a fer efectiva la separació església-estat; i això és el que estem pagant a diari. En un estat aconfessional real, moltes de les polèmiques i de les declaracions de la Conferència Episcopal Espanyola, ja no hi serien. Avui en dia, encara pagam la preponderància que Franco entrega a l'església catòlica(llegiu nacional-catolicisme) i darrerament els seus cap pares s'estan esbiaixant cap a la dreta més retrograda. Del Vaticà em fa agror escriure'n.