Ferran Aguiló23/12/08 0:00
TW
0

Hotelers i assimilats han demostrat el seu vessant més humà. Com la majoria dels mortals, recepten per als altres el que els costa d’emprendre a ells. Grans caporals d’importants cadenes hoteleres i, reiteradament, el president del Foment del Turisme, Àlvaro Middelman, recomanen o exigeixen, segons el tarannà de cadascú, que no es creixi més, que el territori és limitat i la seva conservació, a més de dignificar-nos, ens situa amb avantatge davant de la competència. N’hi ha de boianos que s’ho han cregut, que els grans empresaris havien entès que el futur de tots depèn de la conservació del paisatge.

Però no; les sobtades conversions –religioses o ideològiques– habitualment amaguen interessos inconfessables. Aquesta, el conservacionisme de la patronal del turisme, també: en realitat, exigien que la resta de ciutadans d’aquestes illes abandonàssim el negoci immobiliari conservant paisatge per a millorar el seu benefici i, de pas, impedir-ne la competència. Ells volen créixer sense traves reguladores i així ho exigeixen per acceptar els regals financers dels governs. Quins collons!