La direcció d’UM està còmoda amb el pacte. Així ho digué Miquel Nadal durant la copa que en ocasió de les festes d’hivern oferí als periodistes divendres passat. El dia anterior demostrà que està quelcom més que "còmode" reunint-se amb la direcció del PP. No per res en concret, perquè no res pactaren, però parlaren en un ambient de molt bon rotllo, fins al punt que quan els periodistes demanaren a Nadal algunes qüestions relacionades amb la feina de conseller de Turisme, contestà que no era el moment perquè "no s’ha de mesclar la feina amb el plaer".
Potser és filar massa prim voler treure conclusions de les paraules dites, perquè tot d’una et poden dir que les treus de context, però també és vera que per ventura ens poden servir per graduar l’empatia que sent Nadal i la direcció d’UM amb els socis i amb l’adversari: mentre que amb els primers està "còmode" amb el segons la sintonia li produeix "plaer". Una "comoditat" amb PSOE i Bloc, no obstant, que mereix criticar-los amb una duresa inusitada: els del Bloc són "extremistes" i els socialistes uns "sucursalistes" que no "aprofiten" que el seu partit governi Madrid. Si arriba a estar incòmode...
En canvi, amb el PP s’hi sent la mar de bé i les crítiques públiques que li ha fet en els últims mesos han estat de perfil més que baix, quasi pla. El món al revés, es podria pensar: un membre del Govern carregant contra els socis i tractant amb guant de seda al partit adversari amb el qual se suposa que volia competir per a un mateix electorat, o així se deia. Aquestes trobades i en general l’ambient que es respira entre PP i UM l’explicava a la perfecció Rosa Estaràs a l’entrevista publicada per aquest diari ahir mateix. "Tothom sap que no tenia sintonia amb la direcció antiga (...) En canvi tothom sap que sí que en tenc amb la nova presidència d’UM. Això ajudarà? (per a un pacte futur).
Ja ho veurem, però és una sintonia personal, és clar, i això es nota". Estaràs sintonitza amb Nadal, i viceversa, i d’altres dirigents conservadors sintonitzen amb algun altre d’UM,. Són, com diu Estaràs, sintonies personals. I déu n’hi do a les sintonies personals que hi havia a la reunió. No és estrany, doncs, que Nadal digués allò que era un moment per al plaer. Una reunió d’amics per donar-se els molts d’anys, menjar un poc de torró –n’hi havia sobre la taula– i parlar una mica de tot.
És ver que la política no es fa només per sintonies personals, però és evident també que quan la relació personal és dolenta entre dos polítics la col·laboració es fa gairebé impossible. No impossible, però sí gairebé. Maria Antònia Munar i Jaume Matas no confiaven un en l’altre sinó tot el contrari, i això no els va impedir pactar el 2003, però quan Munar pogué enviar a l’infern Matas ho va fer i va pactar amb aquell amb el qual tenia una excel·lent sintonia personal, Francesc Antich.
Ara tenim un nou equilibri de sintonies personals en el món de la política regional. Estaràs i Nadal, i d’altres dirigents de PP i d’UM, tenen molt bones sintonies personals. I entre UM i PSOE i Bloc? Hi ha un pacte amb el qual UM s’hi sent "còmoda", tot i que critica els socis. En fi, no sé si això vol dir res per al futur, però vist com ha anat el passat, va el present i tot indica que anirà la resta de legislatura, no convé perdre de vista aquest nou escenari de "sintonies personals".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
L'article té sentit des del punt de vista del PSOE o del pacte. Des de l'òptica d'UM no en té, de sentit. Com s'ha de presentar Nadal? Com un incondicional de reedicions del pacte? Quin rèdit electoral en treuria? Mirau què ha passat amb el PSM. És un terreny llefiscós el d'UM, però és l'únic on pot jugar.
Es burot, al que crec que et refereixes és còlon irritable, i no colitis ulcerosa, tot i que em fa l´efecte que el sr. Nadal no pateix ni una cosa ni l´altra. Ell, la seva executiva, i el consell polític del partit ja determinaran cap on d´anar els pactes en haver comptat vots. Fins aleshores, podem fer tota la política-ficció que vulguem, però serà simplement això. I llegint el sr. Payeras, no puc evitar recordar les proclames del sr. Bayona al seu blog abans de les darreres eleccions quan assegurava i tornava a assegurar que la presidenta Munar i el president Matas tenien signat un pacte de sang per a vuit anys. Ja ho val.
El Sr. Nadal té problemes intestinals. Uns dies té diarrea i altres va restret. Colitis ulcerosa pens que es diu. S'ho hauria de fer mirar.