Els vols de la CIA

Naturalment, Rajoy afirma no saber-ne res.

—Mi relación con la aviación acabó en el coso taurino de Leganés en día aciago de novillos. Helicóptero en las alturas y morrazo en el campo de coles. Desde entonces, andandito a paso firme y evitando los charcos.

LA NOTÍCIA A PALMA
Els vols de la CIA tingueren lloc entre 2002 i 2005 i tot i que el senyor Moratinos afirma que passaren de llarg, si regira amb cura la paperera probablement trobarà un document que especifica que 125 avions feren escala a territori espanyol. En concret, 25 a Palma.

Entre 2002 i 2003 la delegada del Govern va ésser Madò Catalina.

—Si no va saber controlar les VISA municipals, com podia controlar els avions que volen tan amunt...? –va demanar-se el Repòrter Tribulete.

A partir de 2003 va ésser substituïda pel senyor Miquel Ramis, l’home que va clavar 3.000 euros de multa al jove Joan Amer per botar a la gespa de Son Moix amb un cartell que deia "No a la guerra".

—Iraq amenaçava Occident amb les armes de destrucció massiva –va comentar el senyor Antoni Maura.
—Bush ha afirmat que no n’hi havia –li va respondre el senyor Gabriel Alomar.
—S’ha equivocat...?
—I tant! L’equivocació ha fet més morts que la grip.
—Idò ara ja és un estadista de pes –va respondre el senyor Maura–. Jo vaig fer matar un innocent, en Ferrer i Guàrdia. I mira’m cent anys després: la història m’ha posat un graó part damunt en Mazzantini.

ELS RUMORS
Diuen que els segrestadors que volaven amb els avions que aterraren a Palma s’hostatjaven en els millors hotels i es concedien alguns dies d’esbarjo: prostitució, golf (golf? I tant!), un cotxe per recórrer l’Illa i més prostitució. Mallorca ha estat blat i vi: esforç de padrins: història acumulada. Des dels anys setanta és el vàter d’Europa. Per uns dies, també va ésser la presó del món.

Aleshores governava el Molt Honorable Jaume Matas amb la col·laboració determinant de Madame Rosa.

—Jo no sé de quins americans em parles –va dir Madame Rosa al Repòrter Tribulete–. En tot cas comenta-ho amb n’Encarna, que era l’encarregada de rebre la gent de fora.

Encarna és Encarnación Pastor, consellera d’Immigració. Ben igual que Madame Rosa, va fer-se el desentès.

—Si me rondaba algún morico hacía que le sirviera un bocata queso o una sopa de miaja –va explicar l’Honorable Encarna a Tribulete—. Pero no le preguntaba si llegó a Mallorca en patera o con don Tummy Bestard, porque yo, de política, na de na.

Hi insistia:

—Una de la cosa que Jaime valoró al haceme consellera fue ésta. O sea, que servidora, de política, na de na.

LES INDAGACIONS
A l’època que els avions de la CIA transportaven ciutadans àrabs cap a Guantánamo amb aturada a Son Sant Joan, Dona Maria Antònia Munar governava el Consell de Mallorca.

—Què sap dels ianquis que sojornen a Palma...? –va demanar-li Tribulete.

Franco va estar en política quaranta anys. Dona Maria Antònia va camí d’estar-n’hi més.

S’assemblen: Dona Maria Antònia ha après a posar la fesomia impenetrable de Don Francisco.

—Hi va haver un temps que Errol Flynn freqüentava la plaça Gomila –va respondre Antoni Pascual per ella.
—I dels segrestats de la CIA, què en sap? –va insistir-hi Tribulete.
—Jo, amb l’avioneta, vaig participar en algunes extraordinary renditions! –va exclamar Miquel Nadal, tot baixant de la branca d’un magraner on compartia experiències de vol amb una mèl·lera.

Dona Maria Antònia va fer un gest, amb la mà dreta, que indicava desinterès. Va parlar:

—En Miquelet, per sortir a La Noria segrestaria "Las morillas de Jaén".
—Axa i Fátima i Marién! –va respondre Miquel Nadal.
—Ho veus...? Ja les ha segrestades –va respondre Dona Maria Antònia amb una indiferència infinita.

LES CONSEQÜÈNCIES
Dijous passat, la Fiscalia belga va anunciar la detenció, a Brussel·les, de 14 persones, suposadament vinculades a Al Qaeda, que preparaven un atemptat suïcida.

El president Antich meditava, recolzat a la barana de la terrassa del Consolat de Mar.

—Què passaria, Manera, si tots els hotels de la Platja de Palma s’esbuquessin de cop?
—Un cacauet de trilita, potser...?

Va assentir, el president. Va respondre, l’Honorable Manera.

—Que tots els hotelers s’apuntarien al Pla Renove: import del 90% a un interès més baix que un soterrani.

Va concretar:

—Per fer front a la despesa tu i jo ens quedaríem sense bonobús.
—Que ningú amolli un coet ni a Can Pastilla ni a s’Arenal –va ordenar el president a un moix que menjava sardina a dues passes d’ell.

Va afegir, encara:

—T’assembla que saben on cau Mallorca, els àrabs?

Va tranquil·litzar-lo, l’Honorable Manera:

—No ho crec –va dir-li–. Després de suportar el pesat d’en Ramon Llull, l’esborraren del mapa.