Editorial09/12/08 0:00
TW
0

Joan Tardà, diputat d’Esquerra Republicana, ha aixecat un clamor indignat que tots plegats ens hauríem pogut estalviar. Per començar, el mateix Tardà hauria de saber que el coneixement de la història de Catalunya ha estat sistemàticament combatut, i amb èxit, a la resta de l’Estat, de manera que no podia esperar que el seu crit de "mori el Borbó" fos situat en el context històric apropiat –lluny, per tant, de la incitació a atemptar contra la vida de cap persona, per més que representi el contrari del que Esquerra Republicana desitja com a model d’Estat. El caràcter historicista de l’entusiasta exclamació de Tardà no ha fet canviar gaire les coses, encara que ell ho hagi explicat, invocant alhora un currículum de lluita política en el marc de la legalitat més estricta.

Però la retòrica central, en aquests casos, categoritza qualsevol anècdota, una tendència que s’explica per un esperit inquisitorial, pel qual, des de l’emissora de la Conferència Episcopal Espanyola i altres mèdia afins, la dreta pot desprestigiar la institució monàrquica, mentre que a d’altres se’ls exigeix que cada paraula sigui pesada amb uns instruments d’extrema precisió. Tardà, parlant en un acte contra la Constitució espanyola, fa ús d’uns drets constitucionals, justament el contrari dels que el voldrien fer callar.