La TDT i la política

Avui en dia la televisió és, encara, el mitjà a partir del qual s’informa la major part de la ciutadania i el major difusor de cultura i un dels elements principals en l’educació dels infants i adolescents. La televisió és el gran mitjà de comunicació de masses i té un impacte directe en el pensament, l’estètica, la ideologia i el vot dels ciutadans... i a l’Estat espanyol qui pot tenir un canal i qui no ho decideix el poder econòmic i el poder polític. Hi ha tants exemples de l’estreta relació entre la política i la televisió que resulta absurd destacar-ne un. Tot i això, perpetrarem l’absurditat i vos en recordarem un.

Quan José Luis Rodríguez Zapatero va arribar al Govern espanyol, en pocs mesos va donar una llicència per emetre en obert a Canal Plus, que va esdevenir Cuatro. Una mica després va donar una altra freqüència a un altre grup mediàtic, diguem-ne que proper a les seves idees, o als seus interessos, que un ja no sap què va primer. Així va néixer La Sexta. Recordau, a més a més, que quan poca gent s’havia preocupat de sintonitzar el nou canal, va arribar el Mundial de futbol i, per primera vegada en la història, els drets de retransmissió dels partits no varen ser adquirits per Televisió Espanyola. Els drets els adquirí La Sexta i la majoria de cases particulars i bars varen córrer a sintonitzar el canal que monopolitzava les retransmissions d’un dels esdeveniments esportius que més audiència suma.

Així van les coses i així és fa la política. O sigui que el canvi de la televisió analògica a la televisió digital terrestre representarà, sens dubte, un impacte important en allò que anomenam opinió pública i, probablement, en molts aspectes de les nostres vides. També hi ha qui diu que el "regnat" de la TDT durarà ben poc, perquè aviat s’imposarà la televisió a través d’internet. És cert que la TDT ja és aquí i que el panorama, a les Illes Balears, vist des del punt de vista de pluralitat política o des del punt de vista lingüístic, fa por. En començar la present legislatura estava previst que a les Balears arribassin 32 canals.

D’aquests, vint són de concessió (i d’abast) estatal i tenen prohibit expressament fer desconnexions territorials. A l’espera del que es pugui fer amb el sistema dual, cal témer que aquests vint canals seran exclusivament en castellà. La resta de canals, fins a dotze, tots de concessió autonòmica (és a dir de responsabilitat del Govern), s’estructuren en tres blocs de quatre: n’hi ha 4 d’abast autonòmic, 4 d’abast insular i 4 d’abast local (Mallorca es divideix en cinc zones, Menorca és una altra zona i Eivissa i Formentera en són una altra). Les concessions d’aquests canals varen ser fetes pel Govern de Jaume Matas i si un les repassa amb deteniment hi pot veure, a part de les televisions que ja emeten, les que responien millor als interessos del president fugat.

De les concessions estatals hi ha cinc canals per TVE, quatre per Tele 5 i quatre per Antena 3, tres per a Canal Plus, dues per a La Sexta, dues per a Veo TV i una per a Net TV. Tot i que dia 7 de maig de 2004, Jaume Matas i Pasqual Maragall, presidents aleshores de les Illes Balears i de la Generalitat de Catalunya respectivament, signaren un acord que preveia la reciprocitat televisiva, el Govern Matas no guardà cap canal per a TV3, ni per a Canal 33 (com tampoc no ho féu per a Canal 9 i Punt 2). Enguany, el Govern balear ha aconseguit un nou multiplex (4 canals de TDT), caldria que s’adjudicàs a quatre canals que emetin en català i que es posi en marxa abans de final d’any.