Ferran Aguiló01/12/08 0:00
TW
0

Podria pensar-se que el passat els impedeix fer opcions raonables de futur, que els pesa massa i els dificulta l’avanç. Seria partir de la premissa falsa que volen i no poden. Dissabte, amb les tèrboles maniobres de l’aparell capaç de pactar amb l’home de Delgado per no perdre la cadira que ell manifestà voler-los prendre, demostrà que no volen desempallegar-se del passat, que el present els és còmode i que, incapacitats per a la victòria, esperaran la derrota de l’adversari.

Les lloances al condemnat Lluc Tomàs, el suport explícit als que avui s’asseuen a la barra acusats de falsedat (quasi res per a un càrrec públic) i el nul dissimul de les maniobres per a garantir el manteniment del poder intern, deixaren clar que la tribu matista no afluixa. No són una pinya, ni molt menys, però els lliga la por d’una renovació que els enviaria a casa. Amb el fred que fa fora de la luxosa seu del partit! Mai s’havia vist que un líder reivindicàs en públic tenir l’autoritat per ser-ho. Estaràs ho hagué de fer talment un mantra d’impossible autoconvenciment.