Retrospectiva de Toni Ferragut

Cada cosa al seu temps, avui m’agradaria cridar l’atenció del possible lector sobre l’obra de Toni Ferragut, per algunes raons. Invocaré en primer lloc la qualitat artística del seu treball, una part del qual se’ns mostra en aquesta retrospectiva. Ferragut, que ha repartit el temps entre les seves obres d’enginyeria i les seves obres d’art, en aquestes darreres ha fet un camí típicament autodidàctic, si és que en la societat de la informació encara té gaire sentit parlar d’autodidactisme en la conformació d’un llenguatge artístic.

Sigui com sigui, l’espectador es trobarà amb obres pertanyents bàsicament a dues etapes, reducció que és útil per a la pedagogia de l’exposició, però que deixa a fora una part no gens menyspreable de la feina de l’artista. La primera part de l’exposició ens mostra com Toni Ferragut repta el ferro fins a dotar-lo d’una organicitat vigorosa i poètica, amb formes que incorporen sense malabarismes la sensació de moviment, de canvi constant. Més endavant, l’artista crearà un cicle, que potser neix com a antònim del primer, genèricament titulat Homenatge a l’arquitectura, en el qual va molt més enllà del que proposa aquest títol: així com el ferro de la primera etapa ens convidava a eixamplar l’espai mitjançant el moviment, ara les arquitectures semblen barrar-nos la vida, i esdevenen així una imatge plena de nostàlgia de la llibertat de què ens privam al llarg dels anys.

Una altra raó per suggerir al lector una visita detenguda i atenta a la retrospectiva de Toni Ferragut rau en la carrera sincopada de l’artista, marcada per una presència irregular a les sales d’exposicions del país. En un temps en què la carrera és l’objectiu primordial de la majoria d’artistes, els que inverteixen aquesta escala de valors i situen la creació al cap d’amunt corren el perill de desaparèixer del nostre camp visual. És un encert de la direcció del Casal Solleric haver programat la retrospectiva de Toni Ferragut, perquè d’aquesta manera es contraresta dignament les mancances generals en el coneixement de la seva obra.

Toni Ferragut és un valor de la nostra cultura, que el país ha de tenir present si és que li queda aquesta forma d’autoestima que es manifesta en la cura dels seus creadors. Per molts d’espectadors, aquesta exposició els descobrirà un artista que hauria de tenir més pes en la vida cultural del país; i per molts significarà una retrobada vivificadora, estimulant, esperançadora.