Així com l’any 1989, amb la caiguda del mur de Berlín, tothom va veure ben clar que s’esbucava el sistema comunista, a hores d’ara, amb l’esclat de la crisi financera mundial, no sé què esperam a arribar a la conclusió que igualment assistim a la caiguda del capitalisme darwinià i salvatge –més ben dit: selvatge, el de la llei de la selva–, el de "que guanyi el més fort i que es mori el més fluix".
Amb l’esfondrament del bloc comunista, els teòrics del liberalisme capitalista passaren un guster de dir que llur sistema era no ja el millor, sinó l’únic possible. Però ara s’ha vist com aquest sistema, allò que es diu lliberal... només ho és fins a un cert punt: ho és al 100% per als obrers, per als autònoms i per als petits empresaris. Ara bé: per als grans banquers, resulta que el sistema és lliberal quan es tracta de repartir-se carretades de milions de beneficis i, en canvi, quan els tords volen baixos i llur negoci se’n va a la merda, tot d’una els surt el papà estat a treure’ls les castanyes del foc i a fer-se càrrec dels deutes. Ben igual d’un pare ric que té un fill viciat que no en vol fer ni brot i a qui sempre acaba pagant els capricis.
Per què no surten igualment els estats capitalistes a salvar els milions de famílies que no poden pagar la hipoteca d’una cosa tan bàsica per a la vida com és l’habitatge? Si aquest capitalisme de barret s’aplicàs a tothom, sense fer parts ni quarts, tothom seria empresari: negoci privat en haver-hi guanys; servei públic en haver-hi pèrdues. Així, qualsevol. Senyors lliberalistes! És ben hora que comenceu a buidar-vos el cap, vosaltres que sou tan vius, i cerqueu una alternativa de veres a la llei del més fort com a únic sistema de vida.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Això de que el liberalisme capitalista passa per ull no s'ho creu ningú.Els que passam per ull som els que patim la crisi que ells han generat, perquè a cada caiguda en la borsa de valors de les multinacionals succeeixen milers d'acomiadaments de treballadors a cada empresa. Com que els partits de l'esquerra institucional i els sindicats majoritaris arreu del món estan venuts al capital qui passaran per ull seran els treballadors que no tenen eines per a defensar-se.