El 13 de novembre es va inaugurar a la nostra ciutat el Congrés sobre Codesenvolupament i Migracions, destinat a estudiar els complexos desafiaments que des d’ambdues parts protagonistes, l’emissora i la receptora, implica la realitat del fenomen migratori. La Doctrina Social de l’Església s’ha ocupat amb freqüència del tema que ha centrat els estudis en aquestes jornades. Singularment ho ha fet des d’una encíclica que fa poc ha celebrat seu quarantè aniversari, que va marcar una època en el seu moment i que conserva en el present la seva actualitat. Em referesc a la Populorum progressio del Papa Pablo VI.
La immigració era, es constatava i es constata, una ajuda al desenvolupament tant per als països receptors com per als emissors, pels guanys que genera en ambdues parts. Avui ens fixam, a més, en l’enriquiment cultural que ha de suposar en una convivència bona i ordenada, la construcció de la qual és un gran repte per als països receptors i per a tots els implicats en el fenomen migratori i afectats per ell. Però no podem ignorar un eix fonamental de l’esmentada encíclica de 1967. I és que el concepte de desenvolupament ha de ser integral, per dir-lo amb les mateixes paraules, "de tot l’home i de tots els homes". És a dir, un progrés no només material o econòmic, sinó cultural, educatiu, convivencial, moral i espiritual, que desplegui totes les potencialitats humanes, inclosa l’obertura a la transcendència: la capacitat religiosa de la persona humana.
La iniciativa del projecte de Codesenvolupament i Migracions va ser gestada com un projecte dirigit a un concurs convocat pel Govern de les Illes Balears, des de les Cáritas diocesanes de Mallorca, Menorca i Eivissa, a les quals es van sumar les fundacions Deixalles, Cáritas per a la Cooperació Internacional, Confederació de Cáritas Española, Fundacions Populorum Progressio d’Equador, Mobilitat Humana de Bolívia i Pastoral Social de Colòmbia. Convertit en realitat i ja plenament en marxa amb el suport decidit del mateix Govern, constitueix una magnífica idea en la línia del desenvolupament integral.
En primer lloc, perquè impulsant-lo al país d’origen fa que els menys afavorits siguin protagonistes del propi desenvolupament i receptors d’ajuts no simples. Un desenvolupament que s’ha de fer en conjunt entre uns i altres, com ens deia ja aquella encíclica i que troba la seva millor expressió i formulació en la mateixa paraula de codesenvolupament, que uneix en l’empresa pobles en divers estat de desenvolupament. En segon lloc, perquè fa possible, o almenys afavoreix, la llibertat d’elecció. L’emigració ja no ha de ser la sortida única i forçosa per procurar l’oportunitat d’una vida digna o d’una millora significativa en les condicions socioeconòmiques de l’individu i de la família.
Precisament, i en tercer lloc, perquè pot evitar la dolorosa realitat de la separació familiar, de la ruptura que pot produir-se a canvi de beneficis d’un altre ordre, que intenta pal·liar-se pels reagrupaments familiars. Val més evitar la seva necessitat ineludible, procurant que no sigui absolutament necessària l’essència de cap membre i singularment del cap de família, en alguns casos particularment vulnerable com en les vídues o vidus o pares o mares sols. I si la immigració és dolorosa, per la qual cosa suposa distanciament de les persones estimades, podem considerar en quart lloc que ho és també pel desarrelament general que causa dels propis ambients culturals i de la pròpia identitat, amb conseqüències també en el camp de la vivència religiosa, i cristiana i catòlica, freqüentment unida a expressions ben singulars i característiques dels diversos països.
En aquests moments de profunda crisi econòmica dels nostres pobles, haurem d’insistir en els millors valors humans i cristians, perquè el que podria provocar la reticència respecte al nouvingut es converteixi en solidaritat i creació d’una societat més oberta i acollidora. Immersa en una decidida tasca d’integració, en la qual pugui participar el que és acollit, des del respecte i valoració de la identitat que l’acull.
A tots aquests reptes ha intentat, intenta, respondre el projecte de Codesenvolupament i Migracions. Per fer efectiu el gran ideal: un desenvolupament solidari i conjunt en què tots siguin protagonistes, que no desarreli ningú de la pròpia identitat, del propi país i de la seva cultura, que mantingui la unitat de les famílies, que és molt més que una unitat d’ingressos, i que, sobretot, faci de la immigració un vertader dret que pugui exercir-se sospesant amb la llibertat imprescindible els pros i els contres, com es fa en els restants drets, i no una necessitat imperiosa que no deixa lloc a altres opcions. Amb aquest esperit, he desitjat un molt bo i profitós treball a totes les tasques d’aquest congrés i a totes les que ens esperen en l’apassionant camp de codesenvolupament i migracions.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Vaja, acab de caure que tenim bisbe. És estrany que no hagi fet l'article en vil·lingüe, com a ell li agrada. Bé, l'especialitat de Sa Santedat és oferir un tros de discurs en català i l'altre en foraster, o bé alternant les llengües. Ara un poc de català, ara un poc de foraster.