"Juràrem a Varsòvia mil valents/ no disparar enmig de la batalla / un sol tret, i atacar bravament/ només en el fusell calada, la baioneta./ I Polònia, enmig de la major tragèdia/ no oblidarà mai el cinquè regiment." "I quan entorn de Praga combatérem/ cap arma de foc hi fou emprada; i quan l’opressor allà retérem,/ amb nostres baionetes els tombàrem./ Praga dirà amb quin guerrer embat/ vessaren llur sang aquells soldats."
Aquests versos pertanyen al poeta, dramaturg i novel·lista alemany Julius Mosen (1803-1867), autor de nombroses composicions en el seu temps famoses i una de les quals, aquesta, celebra aquí l’heroisme d’un regiment de polonesos que, fins al final de la lluita, es mantingué fidel al seu jurament de no fer servir altra arma que la baioneta. "I quan l’enemic mort espantosa/ ens disparava en Ostrolenka fer, / les baionetes ens obriren camí/ per on ferir llurs cors irats. / Mai oblidarà Ostrolenka la ràbia/ ni la bravesa del quart regiment."
"I encara que en nostres rengles hi plogué la mort,/ la nostra baioneta no deixàrem./ I encara que adversa en la lluita ens fou la sort/ ni un tret, ni un sol tret els disparàrem./ Sabeu, que on corre el Vístula sagnant/ vessà sa sang el quart regiment." "Adéu germans que, retuts en la lluita/ vérem caure al costat nostre./ Encara vivim nosaltres, malferits./ La Pàtria és morta, així ho volgué el fat./ Que Déu ens doni un final menys cruel;/ puix que només deu del quart en restaren." "D’un dia a la rogenca alba deu granaders/ de Prússia travessaren la frontera,/ trists marxant, pàl·lids i severs./ Es sent una veu: Qui és? Amb pena fera/ un respon: sense llar ni alè/ deu homes som del quart regiment..."
Supervivents de la batalla perduda. L’absurd món del romanticisme. La glorificació de la mort èpica. El premi al sacrifici, que no és altra cosa que la mort dins una apocalipsi de terror col·lectiu. Però el poeta ho glorifica, ho immortalitza. La història és plena de sacrificis bèl·lics que, al cap i a la fi, no han acabat beneficiant ningú. Però en totes les guerres hi ha d’haver un episodi d’heroisme que pugui dignificar la brutalitat de la resta de la contesa. Des de la cançó de Roldan o Rul·lan a casos molt comptats de les guerres de l’Afganistan i l’Iraq. Els polítics, els generals, des dels seus despatxos, fomenten aquestes coses que anomenen gestes que el poble mai no ha d’oblidar. Però el poble no viu més "guerra" que la del dia a dia i per això la seva memòria és curta o, si voleu, terriblement lleugera.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.