Ferran Aguiló05/11/08 0:00
TW
0

El nostre país és, bàsicament, desmemoriat. Tenim una infinita capacitat per a l’oblit i, com en el circ, només ens commou el més difícil encara; i per poc temps. Ahir, en el Parlament s’escenificà que el terrabastall de fa deu dies, que semblava endur-se tot l’actual estatus per endavant, ja ha caducat i torna la calma. Una calma diferent, és vera, però calma en el fons. Només en clau interna qualcú encara parla d’avançar les eleccions i perquè no albira cap possibilitat de materialitzar-se.

Si hem suportat canvis de president per traïdoria dels seus companys, i no passà res, tenir una desena part de l’hemicicle pendent dels designis dels jutges només esvera fins que es converteix en el paisatge habitual. Política i societat mantenen un profilàctic divorci. Criticable i criticat, no millora la qualitat de la nostra democràcia, però el sol surt cada dia i ses senyories s’asseuen, voten i fan com qui s’enfaden cada dimarts. Podria ser diferent i engrescador però ja no seria la nostra realitat. Potser és hora de passar de la realitat i de demanar l’impossible.