TW
0

La Fiscalia del TSJIB es declara competent pel cas Vicens i començarà la instrucció en breu, però mentrestant, l’embull polític es troba més viu que mai a causa de la suspensió (que no expulsió) de militància d’UM per part del diputat Bartomeu Vicens. La dicotomia d’aquests moments és què fer tenint en compte que Vicens passa al grup mixt i es nega a deixar l’escó, i considerant que l’oposició (PP i AIPF) i el govern (PSOE, Bloc i UM) sumen dos blocs idèntics de 29 escons cadascún, i que el diputat Vicens és la clau de govern.

Escenari 1: Antich avança les eleccions autonòmiques:

Aquesta possibilitat té més contres que pros, però entre els punts avantatjosos es troba el fet que seria una fórmula ràpida i àgil per evitar que els corruptes/trànsfugues condicionin la vida política balear. No obstant això, l’actual conjuntura econòmica no és gaire favorable com per dur a terme ara eleccions autonòmiques, la desmobilització política és un fet imperant i la situació interna de quasi tots els partits és molt delicada. Tenint en compte la crisi, la multitud d’escàndols polítics apareguts, especialment dins les files del PP, i les causes d’aquest eventual avanç electoral, molt probablement l’abstenció electoral seria massa elevada.

Sobre un possible guanyador, difícilment el PP obtindria majoria absoluta (tot i que aprofitaria molt bé la causa de l’avanç per recollir els –encara– decebuts votants conservadors), però no és fàcil esbrinar com acabaria la relació de forces: l’acció del govern del Pacte encara no ha donat els seus fruits i, amb tot, els riscs són massa elevats per als partits de centreesquerra: el PSOE probablement es mantindria, però UM i Bloc possiblement cedirien terreny que, per pura matemàtica d’escons, beneficiaria només el PP.

Escenari 2: El Pacte governa amb minoria:

Aquesta fórmula és la més arriscada, perquè atorgarà un protagonisme immerescut al diputat Vicens. Els riscs són bàsicament dos: el primer, que el PP pacti amb Vicens una moció de censura, tot i que és una possibilitat molt remota, no només perquè Vicens ha anunciat que votarà sempre a favor del Pacte, sinó perquè el Pacte antitransfuguisme impedeix –tot i que només moralment– que el PP utilitzi aquesta fórmula.

El segon risc és que, governant el Pacte amb minoria, la dependència de Vicens serà pràcticament total: el seu vot serà essencial per aprovar determinades polítiques en què l’oposició estigui en contra, i especialment per aprovar els pressuposts de la comunitat autònoma. En cas que el Pacte governi amb minoria i intenti pactar els acords amb el PP, el preu que posaran els populars al seu vot seria excessiu, per no dir impossible d’assumir.

Escenari 3: El PP pacta una moció de censura amb UM:

Seria la conseqüència del fracàs dels dos escenaris anteriors. Tenint en compte que el PP no s’atrevirà a pactar amb Vicens una moció de censura contra Antich a causa del pacte antitransfuguisme, sí hi cap la possibilitat que el PP i UM arribin a un acord de govern en cas que la governabilitat de la comunitat autònoma es veiés bloquejada per culpa de Vicens. Les relacions del nou president d’UM, Miquel Nadal, amb el PP són millors que les que mantenia la seva predecessora, Maria Antònia Munar, i ben segur que els populars garantirien a UM la batlia de Palma, la presidència del Parlament (i possiblement també la del Consell de Mallorca) a canvi de la moció de censura.

En aquest cas, les conseqüències pel Pacte serien desastrosses, perquè ni tan sols un estratègic i ràpid decret de dissolució del Parlament i avançament de les eleccions autonòmiques per part d’Antich podria evitar el tsunami polític contra Armengol al Consell i, sobretot, contra Calvo a Palma. L’excusa per a UM seria, molt segurament, que resulta inviable un govern de centre-esquerra hipotecat per Vicens; la del PP: recuperar el Govern, costi el que costi.

Malgrat que la meva opinió sobre l’efectivitat d’algunes polítiques del Pacte és que aquest és manifestament millorable, és evident que, en qualsevol cas, l’actual Pacte de Progrés sempre serà molt millor que les conseqüències que políticament, socialment, econòmicament i mediambientalment pot conduir el retorn del PP (amb o sense UM) al Govern balear.

En tot cas, fracassat l’intent que Vicens abandoni l’escó, vists els greus riscs que suposa per al Pacte de Progrés que Antich avanci les eleccions i/o que governi amb minoria, i tot sumat a les poc dissimulades ganes de Miquel Nadal de convertir-se en Batle de Palma (no oblidem que tot i ser Conseller del Govern, continua essent regidor a Cort) i els desitjos del PP balear de fer fracassar el Govern Antich i convertir Estaràs en presidenta de la comunitat (superant així la seva actual i greu crisi interna) són massa els factors que ajuden a pensar que el Pacte ho té realment difícil. La veritat és que, deixant de banda el fet de si el Pacte ho pot fer millor o no, l’actual Govern de centre-esquerra ha de treure ja tota la seva maquinària estratègica i negociadora, especialment amb vista a UM, per evitar que les conseqüències del cas Vicens acabin essent terribles. Crec que val la pena.

Clar que sempre hi cap la possibilitat que Vicens, finalment, dimiteixi (per exemple perquè es dicti ordre de detenció per part del TSJIB), tal com li demanen tots els grups parlamentaris en aquest moment. I, dit sia de pas, no deixa de ser curiós –per no dir hipòcrita– que el PP demani a Vicens que abandoni l’escó, però l’exconseller Cardona, també imputat per un altre cas de corrupció similar, continuï assegut a la mateixa cadira, disposant del vistiplau de la senyora Estaràs.